Isaki Lacuesta estrena a l'Arts Santa Mònica la videoinstal·lació «L'acusat»

Quatre instal·lacions, una de les quals inèdita, conformen l'exposició Les imatges eco, inaugurada ahir a l'Arts Santa Mònica de Barcelona i que pretén posar en relleu la faceta de videoartista del cineasta gironí Isaki Lacuesta, dues vegades guanyador de la Concha d'Or al festival de Sant Sebastià.

Obre l'exposició L'acusat (un cas del sud), una obra nova que Lacuesta ha realitzat en paral·lel a la gravació de la minisèrie documental Bajo escucha. El acusado sobre un cas real de doble assassinat.

Durant el procés d'investigació, l'artista va detectar que la vida de l'únic acusat del cas i la població d'El Rocío (Huelva) comparteixen quatre punts cardinals: l'església, la caça, el bar i la Guàrdia Civil.

Aquests quatre elements estan representats en la videoinstal·lació per quatre pantalles «reflex d'un sud que no és extemporani, sinó una imatge imprevisible i realista del segle XXI, en què la Guàrdia Civil segueix celebrant el dia de la seva patrona a l'església i als bars es poden trobar trofeus de caça, referències sexuals i imatges de verges en una mateixa paret», va dir l'autor en roda de premsa.

La següent instal·lació situada a la planta baixa de l'Arts Santa Mònica és Les imatges eco, que Lacuesta va fer per a la retrospectiva que li va dedicar el Centre Pompidou de París l'any passat i que aquest hivern s'ha vist al Bòlit de Girona. Hi ha, per exemple, les fotografies realitzades per Lacuesta a Sud-àfrica, que mostren joves pels carrers de Johannesburg «que es pentinen i es vesteixen a la moda dels 50, dels 70 i de l'actualitat, com si des del present visquessin de forma simultània tot el segle XX, tal com els seus pares i avis no van poder viure-ho per culpa de l'apartheid. Ells estan en dos temps a la vegada».

«Sempre m'ha interessat tot el que es dissocia i es confon, tot el que canvia de significat», aclareix el creador.

La primera planta del recinte rep l'espectador amb la instal·lació Els films dobles, també ideada per al Centre Pompidou, que incideix en el tema del desdoblament i la dualitat. «Les meves pel·lícules són totes molt diferents, però sempre intento abordar el tema des de més d'un punt de vista. Per això quan em vaig plantejar ensenyar la meva obra a França, on molta gent no la coneix, vaig decidir fer-ho amb pantalles dobles en les quals dialoguen dues pel·lícules».

Així per exemple, La leyenda del tiempo es confronta amb Entre dos aguas, que protagonitzen els mateixos personatges dotze anys després; i el documental sobre Miquel Barceló El quadern de fang s'exhibeix al costat dels Passos dobles, el film de ficció sobre un pintor blanc a l'Àfrica.

Tanca l'exposició La tercera cara de la lluna, «una videoinstal·lació transitable en què Lacuesta viatja a un pla més abstracte», va expicar ahir la comissària de l'exposició, Carme Sais, en referència a aquesta peça feta en col·laboració amb l'escultor Pep Admetlla i els músics Refree i Niño de Elche.

L'exposició es completa amb fotografies de la col·lecció d'Isaki i autors relacionats amb el seu treball, com Jorge Fuembuena i Oscar Fernández Orengo.