La persistència del compromís

Just uns dies abans que el coronavirus ho canviés tot, el 9 de març, i coincidint amb el que hauria estat el norantè aniversari de l'escriptora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) n'acollia un simposi, el primer íntegrament dedicat a ella. Ara l'Editorial Cal·lígraf n'ha recopil·lat totes les intervencions al llibre Rellegir Maria Àngels Anglada, coordinat pels professors Eusebi Ayensa i Francesc Foguet.

«L'objectiu del simposi, i també del llibre, era actualitzar l'interès per Anglada, acostar-s'hi amb els ulls d'ara i calibrar la seva incidència en la literatura contemporània», explica Ayensa, que destaca que l'acte encara es va celebrar amb plena normalitat i que, tot i la pandèmia, el llibre ha pogut arribar a les llibreries quan estava previst.

Amb la intervenció d'especialistes en literatura, història i estudis clàssics, però també en traducció i música, la publicació aborda l'autora d'E l violí d'Auschwitz des de tots els «seus replecs», afirma Ayensa, tant les múltiples cares de la seva obra literària -narrativa, poesia, assaig, articulisme d'opinió, traducció o assaig- com des del compromís i l'actitud cívica i ètica que tenia com a ciutadana i que va acabar amarant també en els seus escrits.

«Tots els problemes pels que va aixecar la veu, com la intolerància, la manca d'igualtat entre homes i dones o la necessitat de preservar la natura no només segueixen plenament vigents, sinó que sembla que hem retrocedit. Són problemes eterns», subratlla l'hel·lenista i professor, que afegeix que «més enllà de l'evident qualitat literària, hi ha uns valors i un compromís clar, també pels valors humanístics i la defensa de les arrels grecollatines, per exemple».

En aquest sentit, els quinze treballs d'estudiosos com Pilar Godayol, Enric Pujol, Sam Abrams o Eulàlia Lorés exploren qüestions com la poesia, l'assaig literari o la narrativa breu de la figuerenca, però també el paper de la música en obres com Viola d'Amore o els seus llibres de viatges i traduccions.

«Volíem repensar-la des de la visió més àmplia possible», assenyala Eusebi Ayensa sobre una autora que «tot i fer molts anys que no hi és, és i ha estat molt llegida, també des dels instituts, que és on es creen els futurs lectors».

En aquest sentit, justament, el simposi va anar acompanyat d'una taula rodona dedicada al paper de l'escriptora en l'ensenyament secundari: «Ha de seguir sent una autora de capçalera, perquè ajuda a formar ciutadans responsables, amb obres molt ben escrites, breus i amb un missatge que ens fa més grans com a societat».