El teatre que vindrà

De la catàstrofe ambiental del Prestige al 23F, passant per la precarietat del sistema de cures de la gent gran o el dret de les persones amb diversitat funcional a tenir fills. La temporada teatral que arrenca portarà als escenaris gironins propostes de tota mena, moltes avalades ja per l’èxit del seu pas per la cartellera barcelonina però també amb caràcter local, amb noms com Clàudia Cedó, Jordi Oriol, el col·lectiu Nyamyam o Àlex Rigola.

Una de les primeres propostes interessants arribarà al Municipal de Girona (22 de gener), després de fer estada al Teatre Lliure. És N.E.V.E.R.M.O.R.E., un treball de la companyia gallega Chévere que rememora el desastre ecològic del Prestige i l’impacte del moviment Nunca Mais a partir de fonts documentals i testimonis.

Sense moure’ns del teatre documental, l’aproximació d’Àlex Rigola al cop d’estat del 23 de febrer del 1981 a partir de la novel·la de Javier Cercas Anatomía de un instante també és un dels muntatges destacats d’aquesta temporada. Es podrà veure al Jardí de Figueres i al Municipal de Girona l’11 i 12 de febrer, respectivament.

El col·lectiu Nyamnaym, resident a Mieres, és el responsable d’algunes de les propostes singulars d’aquesta temporada. Serà protagonista d’un univers a Olot, amb dos espectacles al febrer: Inert?, que explora la relació que tenim amb els objectes quotidians i materials sense vida; i Carboni 14, una proposta a mig camí entre la instal·lació, l’espectacle o l’espai de jocs per descobrir històries a partir del que s’amaga als magatzems del Teatre Principal. Més endavant, els creadors garrotxins es traslladaran al barri de Sant Narcís de Girona per treballar amb els veïns i gestar un espectacle, Volta de full, que es veurà al Municipal el 28 de maig.

Un altre dels muntatges que es presentaran en els pròxims mesos és Fariña, una adaptació de la novel·la de Nacho Carretero sobre el narcotràfic a Galícia que es veurà a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí el 12 de febrer.

Una col·laboració entre el Municipal de Girona i La Planeta durà a la sala de teatre independent el 3 de març It don’t worry me, d’Atresbandes i Bertrand Lesca & Nasi Voutsas, que furga en les tensions entre l’art i la correcció política i que enguany s’ha endut el premi de la Crítica de Noves Tendències.

També reconeguda, però en aquest cas amb el Quim Masó i quatre premis de la Crítica (entre ells millor direcció i dramatúrgia), és Europa Bull, una àcida crítica a les institucions europees amb segell de Jordi Oriol. Farà gira i al març passarà per Girona, Olot i Figueres.

Un dels muntatges de més èxit la temporada passada a Barcelona, la premiada Mare de sucre que Clàudia Cedó i Escenaris Especials van estrenar al Teatre Nacional de Catalunya té prevista gira a la primavera. L’espectacle, centrat en la maternitat de les persones amb diversitat funcional, es podrà veure a Figueres, Banyoles i Lloret de Mar, i es pot complementar amb Els àngels no tenen fills, teatre documental fet pel mateix equip i sobre el mateix tema que serà a La Planeta al febrer.

Altres espectacles que sobresurten en la programació dels mesos que venen són el monòleg Stabat Mater (Celrà, 29 de gener); El hombre almohada amb Belén Cuesta i Ricardo Gómez (Girona, 14 de maig) o El pes d’un cos, que aborda la precarietat del sistema de cures de la gent gran i que està inspirada en l’experiència de l’autora, Victoria Spunzberg durant la malaltia del pare, mort el novembre del 2020. Amb Laia Marull encapçalant el repartiment, serà al Teatre de Salt el 19 de febrer.

Espectacles familiars

Pel que fa al públic familiar, destaca Frank, per explicar el franquisme als més menuts (Olot, 19 de febrer); l’aposta del teatre de Bescanó amb quatre propostes per a tota la família amb títols d’alta qualitat com Laika dels Xirriquiteula Teatre o les incursions d’Agrupación Señor Serrano, un nom clau de l’escena catalana contemporània, en la mitologia clàssica per a nens amb els mites de Prometeu i les Amazones, en cartell a Girona i Olot.