Bescanó és un dels escassos municipis gironins que té actiu un cineclub. «Potser n’hi ha tres o quatre en tota la província», apunta Pep Ribera, l’impulsor d’aquesta iniciativa, a mig camí de la bogeria i l’acte d’amor incondicional cap el setè art. Complert el febrer passat el seu primer any d’existència, ahir el projecte va viure un dels seus moments més àlgids amb la projecció d’Alcarràs al Teatre, ple de gom a gom, amb les 250 localitats disponibles exhaurides.
Cinema Paradiso va ser el primer títol que es va poder veure en el marc del cineclub de Bescanó i en el fons, del que es tracta és d’això, de convertir un cop al mes el municipi en una sala com aquella on Totó descobria la seva cinefília gràcies a l’amistat amb Alfredo, el projeccionista del poblet de Sicília on va créixer. En total ja han fet una vintena de sessions, combinant clàssics Matar a un ruiseñor, A la recerca de l’arca perduda o El Gran Lebowski, amb pel·lícules més recents com Otra ronda, Benedetta, Pequeño mundo (preestrena) o La última película.
Ribera, aficionat al cinema, va anar gestant la idea i fins i tot la va començar a parlar amb l’Ajuntament abans que la pandèmia portés el confinament de març de 2020. Quan les mesures es van relaxar, però, el projecte no es va poder arrencar fins el febrer de l’any passat. «A Bescanó mai hi havia hagut un cineclub. Projectem en versió original i això al principi a molta gent li xocava, però ja s’hi han acabat acostumant», destaca. Tenen més de 160 socis que paguen una quota anual i que, després, poden accedir a abonaments per a sis sessions a 15 euros. El cineasta Ken Loach és un dels socis més il·lustres del col·lectiu, que també ha aconseguit arribar a Quim Masferrer, Francesc Orella, Isona Passola i Sergi López, que han fet diverses col·laboracions amb el projecte.
Les projeccions es solen fer l’últim divendres de mes, tot i que ahir Alcarràs va entrar com a sessió excepcional. Inclouen a més debats posteriors per enriquir-la amb la presència d’experts en àmbits diversos. «Volem oferir un ventall de cinema variat i que siguin títols que no es trobin a les plataformes», diu Pep Ribera.
Té, això sí, el responsable del cineclub, visió. Alcarràs la va emparaular amb la distrubuïdora Avalon a la tardor «quan vam fer Benedetta i ningú havia sentit a parlar d’aquest segon film de Carla Simón. Fins i tot havíem parlat que vindria a presentar-lo», recorda. Però, coses que passen, el film va triomfar a la Berlinale i és el fenomen del moment, fet que va arribar a posar en perill que el poguessin projectar. Al final ha sigut possible, quinze dies després de l’estrena comercial, i omplint a vessar el teatre de Bescanó.
