Presentada fora de competició, “Three thousand years of longing” és la personalíssima, original i inclassificable darrera pel·lícula de George Miller. El director de la saga “Mad Max” ha tornat a Canes amb una obra de desbordant imaginació i altíssim risc, en la que integra una visió gairebé onírica de mons fantàstics associats a patrons narratius universals i a referents mitològics. La improbable parella formada per Tilda Swinton -una especialista en narratologia- i Idris Elba -el geni d’una làmpada amagat durant els 3.000 anys del títol del film- serveix a Miller per aprofundir en les arrels de la construcció dels mateixos relats, cinematogràfics o no, prenent com a font dos de les seves fonts essencials: les “Mil i una nits” i la mitologia clàssica. El resultat és un film molt especial, navegant sempre per l’ull de la navalla, que quan corre el perill de descavalcar, troba sempre una via escapatòria, i que té un look visual enlluernador, en el que es barregen diverses textures i un ús sumptuós dels efectes digitals. Miller es planteja on són els orígens i els límits de la pròpia narrativa audiovisual.
Una decepció i un homenatge pòstum han centrat l’atenció de la resta de la jornada d’aquest dissabte a Canes. El director francès Arnaud Desplechin, un habitual de Canes, s’ha endut la primera i merescuda gran escridassada a un film de la competició amb el seu darrer treball “Frére et soeur”. Res funciona en aquesta història de la relació amor/odi entre dos germans, interpretats per Marion Cotillard i Melvil Poupaud. Desplechin perd des del principi el control del to de la història que vol explicar, fregant el ridícul en algunes escenes, i amb una Cotillard que poques vegades ha estat tan mal dirigida com en aquest film. Mentrestant, a la secció “Un Certain Regard” s’ha pogut veure el film pòstum del malaurat actor francès Gaspard Ulliel, mort en un tràgic accident d’esquí aquest hivern. A “Plus que jamais”, que Ulliel interpreta al costat de l’actriu europea de moda, la luxemburguesa Vicky Krieps, l’actor francès fa la seva darrera aparició a la gran pantalla. La sessió de presentació de film ha estat un petit homenatge, ple d’emoció, a la memòria de l’intèrpret.
