Estrenada a La Seine de París poc abans de l’arribada d’una pandèmia que va aturar el món sencer, la Pastoral for the Planet de La Fura dels Baus arriba aquest diumenge a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols en el marc d’un festival de Porta Ferrada que es vestirà de gala per commemorar uns 60 anys de vida, en els quals sempre s’ha atrevit a portar propostes diferents i trencadores. Amb la Gio Symphonia interpretant la banda sonora i sota la direcció de Carlus Padrissa, un dels fundadors de la companyia teatral catalana més irreverents i trencadora, l’espectacle es basa en la Simfonia nº 6 de Beethoven proposant una meditació immersiva sobre la relació entre la natura i l’ésser humà.
«Bàsicament, preguntem si l’espècie humana s’extingirà. La terra no s’acabarà, com alguns diuen. En tot cas, són els humans els qui, en un moment o altre, s'extingiran o es transformaran. La humanitat surt del mar. Tots venim de l’aigua. L’ésser humà, com la resta d’animals del planeta, venen d’un peix» explica Padrissa sobre un espectacle en el qual el públic decidirà, mitjançant una aplicació de mòbil, quin és el final. «Tornarem a ser peixos o directament ens extingirem i només se salvaran uns quants escollits que seran els nostres successors?» avança el director sobre les dues opcions sobre les quals els espectadors hauran d’escollir amb els seus vots.
L’espectacle comptarà amb la interpretació musical de la Gio Symphonia, l’orquestra simfònica nascuda el 2012 de la mà de Marcel i Jaume Sabaté, a la qual Padrissa considera «una de les orquestres més interessants i fascinants de Catalunya».
El poder de la música popular
A banda de la Simfonia central, que Beethoven va acabar de compondre el 1808 i que és una de les seves poques obres de música programàtiques, que el compositor va subtitular com a «Records de la vida campestre», Pastoral for the Planet també inclou altres composicions de Reicha, Weber, Rietz i Felix Mendelssohn, així com peces de música popular de diversos punts del planeta. «Beethoven s’inspirava molt en la música popular, com les cançons dels pastors i tot el patrimoni de la tradició oral que els avis transmeten als nets i que, d’aquesta manera, es van traspassant de generació en generació. Per aquest motiu hem agafat temes com una jota del Baix Ebre o una cançó popular ucraïnesa i les cançons populars de la regió de Transnístria, al costat de Moldàvia, on fan unes veus amb certa tensió» apunta el director d’aquesta coproducció de La Fura dels Baus, Erda Éducation Reserche Dévelopement Artistique i Le Grand Théâtre de Provence que serveix de la tradició oral per abordar, en clau de metàfora, la relació entre la humanitat i el planeta.
Com a metàfora d’aquesta possible extinció de la humanitat, Padrissa avança que Sant Feliu de Guíxols l’espectacle inclourà una peça en la qual una mare esquitxa amb aigua al seu nadó, que és el planeta, mentre li canta una cançó original de Guinea. «A l’espectacle hi ha una cantant, però la resta de participants són molt ‘fureros’. Es tiren pel terra i es mouen a l’hora que interactuen amb els espectadors» afegeix.
Una societat utòpica
Pastoral for the Planet, que compta amb les il·lustracions i escenografia de Mihael Milunovic i la creativitat d'Eyesberg, vira cap a l’ideal utòpic d’una aldea global que reparteixi comunitats i visqui dels recursos de la naturalesa: el model d’ecologia profunda defensat pel dissenyador industrial futurista Jacque Fresco. Pioner en l’enginyeria dels factors humans, Fresco va abastar des de les innovacions biomèdiques a sistemes socials totalment integrats i, a través de The Venus Project, va defensar les ciutats sostenibles, l’eficiència energètica, la gestió de recursos naturals i els beneficis que això portaria a la societat.
30 anys de la inauguració dels Jocs de Barcelona
La representació de la Pastoral for the Planet al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols coincidirà amb una efemèride molt especial per a La Fura dels Baus. El 24 de juliol de 1992 la companyia es trobava a Montjuïc realitzant l’assaig general de l’espectacle d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es va estrenar just l’endemà a l’Estadi Olímpic.
Padrissa, ideòleg d’aquell espectacle marítim que va enlluernar milions de persones de tot el món, va dirigir, al costat d’Àlex Ollé i amb la col·laboració de Hansel Cereza, Jordi Arús, Miki Espuma i Pera Tantiñá una proposta que va comptar amb música simfònica composta i dirigida pel japonès Ryūichi Sakamoto. «Aquell espectacle està molt vinculat a aquest Pastoral for the Planet perquè va ser vist per pràcticament la meitat de la població mundial d’aquell moment» explica Padrissa.
Una experiència que el creador recorda com a única i que enllaça amb aquest planeta globalitzat del qual el nou espectacle parla, atès que van introduir la figura d’un home ensangonat que es dreçava alçat per uns mariners i que volia ser una abraçada a Sarajevo. «Calia recordar que a tot just dos mil quilòmetres de la ciutat de Barcelona, als Balcans, hi havia una guerra on moria molta gent»
