Decidir, a través del mòbil, si la humanitat perviu o no, a ritme de Beethoven i amb una experiència immersiva de la Fura dels Baus va ser la proposta escollida pel festival de la Porta Ferrada per celebrar ahir a la nit el seu seixantè aniversari. La cita ganxona va celebrar la veterania amb l’estrena a l’Estat de Pastoral for the planet, del seu flamant artista resident, el furero Carlus Padrissa, amb qui col·laborarà encara dues edicions més. L’espectacle, estrenat a París a les portes de l’esclat de la pandèmia, el febrer del 2020, convida a reflexionar sobre la salut del planeta i els éssers humans combinant, a través de música i projeccions, el mite de Prometeu i la devastació que la humanitat ha causat a la Terra.
La relació entre l’home i la natura fa de fil conductor d’allò que Padrissa anomena una «òpera esfèrica», un muntatge que planteja una immersió amb estímuls que arriben en 360 graus pels ulls i les orelles. El públic de l’Espai Port es va submergir en els dibuixos, vídeos i màpings de Mihail Milunovic i l’estudi Eyesberg per bascular entre un entorn bucòlic i la petjada infecta que deixen les guerres o el capitalisme, mentre els músics de la GIO Symphonia, dirigida per Chloé van Soeterstède, interpretaven la Simfonia número 6 de Beethoven, la Pastoral, i altres peces de Reicha, Riezt o Weber. Música que durant el muntatge s’alternava, a més, amb melodies lligades a l’arrel, com una jota del Baix Ebre, una cançó de bressol africana o una polifonia interpretada per un cor ucraïnès.
Col·lapse de l’aldea global
Tot, dins una escenografia presidida per una estructura totèmica de la qual van sortir cinc actors i ballarins que, al costat de la soprano Sophie Karthäuser, van recrear com una aldea global arriba al col·lapse fins que l’equilibri i l’ecologia recondueixen la situació. Caminant entre el públic guiats per la llum d’uns frontals, els intèrprets van convertir-se en ocells, homes de la guerra i refugiats climàtics al servei del relat que, amb una barreja de llenguatges s’estenia sobre l’escenari i la gran paret de roca del costat.
Abans de començar, els espectadors que eren al moll guixolenc havien rebut instruccions per descarregar-se una aplicació al telèfon que, a més d’interactuar durant el muntatge, els va permetre escollir el final i decidir entre un futur esperançador i l’apocalipsi. A Sant Feliu la humanitat no va sobreviure. Tant de bo la realitat no ens doni la raó.
