Hi ha una estàtua de Camarón de la Isla reclosa en una foneria de Serra de Daró (Baix Empordà). El preu de l’escultura, tant l’original com l’actual, és «molt assequible». I tot i així, més de quatre anys després que la seva autora, Susana Ruiz Blanch, rebés l’encàrrec, l’obra segueix sense amo.
L’Ajuntament de Badalona va contactar a finals del 2017 amb aquesta escultora local perquè modelés un Camarón de la Isla per col·locar-lo a la plaça que porta el seu nom a la localitat on va morir ja fa 30 anys. Llavors corrien temps de triomfs per a la CUP en aquest municipi de la província de Barcelona, en què governava Dolors Sabater, líder de l’escissió Guanyem Badalona en Comú. Però el seu equip i ella van caure després d’una moció de censura. Quan el Govern posterior, del PSC, va arribar a l’alcaldia, va reprendre el projecte de l’estàtua de Camarón. «Ho van veure molt suculent perquè estaven a punt d’arribar les eleccions», opina Susana Ruiz Blanch.
Els d’Àlex Pastor, alcalde entre el juny del 2018 i l’abril del 2020, van trobar «en un calaix» el projecte de l’homenatge a Camarón. Els entra pressa i decideixen escurçar terminis. «Em demanen des de l’ajuntament i el Museu de Badalona un vot de confiança perquè comenci a treballar amb el fang sense haver firmat cap contracte», explica l’artista.
«Quan ja està tot iniciat, avançat i entrem en una fase interessant, el contracte encara no ha arribat», diu, i comença a demanar-lo «de bona forma» i «sense perdre la calma». Se n’adona que «alguna cosa estava passant», però continua treballant en el modelatge dos mesos més.
Un cop començada l’escultura, no hi ha marxa enrere. Ruiz Blanch ja havia pagat de la seva butxaca les despeses de l’espai on va treballar, els tècnics que va subcontractar i els materials. Si abandona el seu Camarón surt perdent, per la qual cosa decideix continuar reclamant un contracte que fins avui no ha rebut. Fa una última inversió per salvar la seva creació: el motllo amb què Camarón es pot transformar en una estàtua de bronze, resina o el material que encarregui el comprador.
L’artista avisa l’ajuntament que l’estàtua no estarà a punt per al dia límit. «Els meus interlocutors s’enfaden molt», afirma la badolonina. «Jo em nego a seguir i la data en qüestió ja no hi ha Camarón». De cop, Ruiz Blanch ja no torna a tenir contacte amb els tècnics municipals.
Entre algun d’aquests rampells, Jacobo Rivero, que va ser director de Comunicació de Madrid Destino, pertanyent a l’Àrea de Cultura del consistori de la capital, durant el mandat de Manuela Carmena, llegeix el que està passant amb la creació d’aquesta artista. En aquell moment, Madrid Destino estava desenvolupant una iniciativa per impulsar un relat de la cultura musical de la ciutat. L’equip de Cultura va presentar la idea al departament de flamenc de la SGAE i va parlar amb ‘tablaos’ i escoles flamenques del Rastro per donar forma a la iniciativa i col·locar l’estàtua a la plaça del General Vara de Rey. Més Madrid, la formació que va portar la proposta al ple. La regidora de Més Madrid Pilar Perea va registrar el 14 de març una petició d’informació per conèixer quins eren els compromisos adquirits pel consistori perquè es materialitzés la iniciativa i a quant pujava econòmicament el fons que s’hi dedicaria. La resposta del director general de Patrimoni Cultural, Luis Batanero, va ser que no s’havia formalitzat cap compromís per fer una escultura dedicada a José Monje Cruz, traslladen des del partit de Maestre.
Ruiz Blanch es continua postulant a Madrid com l’artífex del «Camarón que ells vulguin» si finalment Badalona acabés comprant l’obra ja modelada.
Qui vulgui se l’emporta
Susana Ruiz Blanch, després d’aquest tràfec «marejador», es mostra «cremada». I, tot i així, li dona una última oportunitat a l’Ajuntament de Badalona. Des de l’Àrea de Cultura, liderada per Anna Maria Lara, li han traslladat que volen firmar a finals de juliol.
