Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Aitor Moll Conseller delegat de Prensa Ibérica

«Cal explorar l’Spotify de notícies per facilitar l’accés al lector»

El conseller delegat de Prensa Ibérica ahir al congrés de Saragossa. ANGEL DE CASTRO

El conseller delegat de Prensa Ibérica analitza els reptes del futur de la professió i de les empreses periodístiques des del congrés de mitjans que se celebra a Saragossa.

Planteja la possibilitat que diferents grups de comunicació col·laborin també per crear subscripcions comunes als seus mitjans. Quins han de ser els passos següents en aquest sentit?

Crec que seria una manera de facilitar la vida al lector, cosa que ens interessa a tots. Hi ha algunes iniciatives que ja s’han engegat i que han funcionat bé en alguns països. A Holanda, per exemple, van muntar un projecte que es diu Blendle, que bàsicament era això, fer un Spotify de diaris. Crec que són coses que cal anar explorant. Encara no tinc cap clau. Cada grup vol ser amo de la informació que genera de l’usuari i vol ser el primer a arribar i poder agafar l’avantatge. Però aquí entra el tema de la generositat: o col·laborem i perdem una mica tots per guanyar al conjunt, o serà molt difícil. En el fons aquesta idea és exportable a moltes coses. Ho hem fet al món de la publicitat i és traslladable a la subscripció. Cal pensar en l’usuari, en allò que necessita, i sempre que els grups vegem el retorn adequat, em sembla que cal explorar-lo.

Pot ser una alternativa per evitar haver d’acumular subscripcions per llegir diaris diferents…

Moltes vegades no és una única solució, sinó posar diverses alternatives a l’usuari. Hi haurà gent que no voldrà llegir 50 diaris, sinó només un del grup Prensa Ibérica. Aleshores, per això podem tenir una subscripció individual, i el que sigui un friqui de la informació, li vindrà molt bé tenir un «Spotify» de diaris.

Dins de la gran varietat d’actors que hi ha a Internet, els mitjans no són els únics que ofereixen continguts i notícies. Com es pot continuar guanyant la confiança dels lectors quan tenen tanta diversitat d’opcions per informar-se? I segueix la lluita pendent contra les notícies falses....

La resposta més important és la del periodisme de qualitat. Sense cap dubte. Fer un periodisme fiable, de qualitat i invertir en continguts rellevants per a l’usuari. A partir d’aquí, cal cercar els models de negoci que ho puguin fer sostenible. El periodisme continua sent la clau del negoci. Si fem bon periodisme, haurem de saber com empaquetar-ho per vendre’l. Però si no tenim bon contingut, no podrem empaquetar res.

Aconseguir diferenciar-se per la qualitat dels continguts....

La clau està en la qualitat dels continguts i nosaltres, com a grup de mitjans locals, tenim un avantatge que és la proximitat. Som molt rellevants per als nostres conciutadans i això hem de continuar potenciant-ho. M’ha agradat una cosa que ha dit la CEO de Havas: la marca. És important defensar i potenciar les marques periodístiques i que siguin sexis per al lector. S’ha perdut molt d’aquest interès del lector perquè ja ens veuen com una cosa vella, passada de moda... Prefereixen les xarxes socials perquè els semblen més sexi, sobretot des del punt de vista dels usuaris més joves, encara que no només. Al final, el contingut de qualitat marca la diferència i el model econòmic que ha de venir darrere.

La guerra d’Ucraïna, la situació a l’Afganistan, alerten dels riscos que comporta exercir la professió en alguns llocs del món. Com es pot ajudar a protegir la llibertat de premsa i el dret a la informació en aquests països des dels llocs on sí que es pot exercir el periodisme amb llibertat? Com poden ajudar els mitjans lliures a exercir el periodisme allà amb llibertat?

(Reflexiona) És una pregunta difícil de contestar. Si darrere no tens un país amb uns valors de llibertat i democràcia, és molt difícil que puguin sobreviure mitjans que estiguin disposats a dir les coses com són, o com creuen que són, i tenir la seva pròpia veu. Sabem que en aquells països que tenen un desenvolupament menor, implantar una democràcia o forçar-la, a vegades genera situacions fins i tot més complicades o dramàtiques que l’anterior. Crec que des de les associacions internacionals i nacionals de premsa hem de defensar sempre la llibertat de premsa, també als països amb governs democràtics. El president de l’AMI ha recordat que s’ha fet una proposta de llei sobre la informació classificada que pot fer que no puguem investigar determinades coses ni publicar-les. I que si ho fem, ens posaran a la presó. Això no pot ser. Això ho hem de criticar durament.

Com es pot recuperar els lectors més joves?

Hi ha un discurs molt establert, i crec que és veritat, sobre que els joves mai no han llegit diaris i que mai no els han comprat. Però ara hi ha una capacitat de canals d’arribada i informació, que potser no és la informació pura i dura que publiquem al diari, però que sí que els interessa. Això està relacionat amb allò que parlàvem de la marca. Hem de fer que els joves sentin que la nostra marca és atractiva. Si no és atractiva per a ells, la rebutjaran. No ens podem vestir de Lagarterana, ens enxamparan. Cal cercar fórmules. S’han fet alguns intents, però han de ser mitjans fets per gent jove, propostes que se’n surtin una mica de la nostra manera de presentar la informació.

Sense perdre l’òptica periodística...

Espero que aquests joves espero que tinguin la capacitat de fer periodisme de qualitat, però expressat altrament, a través dels llenguatges més audiovisuals, més ràpids, més frescos... Es poden fer coses. Així i tot, és un repte. Aquí cal sembrar perquè després et relacionin amb la marca adulta, no tant perquè ara només vulguem joves, perquè el poder adquisitiu està en la gent gran, així que si volem anunciants rellevants, la majoria està en franges de més edat.

Vint anys després de l’expansió d’internet continuem preguntant-nos pel futur del paper, que segueix amb presència forta a Espanya, encara que cada cop més l’anàlisi del futur se centra en els continguts digitals, com ara el pagament de continguts, les subscripcions... quan pot durar el paper?

No ho sé (somriu). Crec que el paper ha de continuar existint. No crec que hi hagi una solució única per a tothom. Hi haurà mitjans en què el paper acabarà desapareixent perquè deixarà de ser rellevant; en alguns ja no ho és. Però potser no té sentit mantenir el paper per les vendes, però sí per la marca. Moltes vegades som conscients que per a la gent que té llocs de responsabilitat a l’Administració pública o a les institucions, veure’s al paper els presta més que veure’s a la pàgina web. Mentre això sigui així i els ingressos menys les despeses del paper continuïn sent positives, ha de continuar havent-hi paper.

Influeix la inflació?

La inflació no ajuda en aquest sentit perquè els costos del paper s’han doblat: abans una tona de paper costava 500 euros; ara en val 1.000. Això fa que sigui molt més difícil rendibilitzar aquesta part del negoci, però tenim difusions encara molt rellevants i és una cosa complementària. Un dels desavantatges del paper és que costa més reinventar-se. Si no tens paper a la redacció, és més directe, però aquí has ​de fer una doble feina.

Prensa Ibérica ha afrontat els darrers anys un gran procés de creixement. Quin balanç fa?

Som un grup que hem fet un canvi molt important en els darrers anys, una aposta molt decidida pel creixement i intentar ser líders al mercat nacional, i els nostres objectius continuen vigents malgrat les dificultats del sector i de l’entorn en general. Però volem traslladar un missatge positiu: estem aconseguint en gran manera els nostres objectius i veiem el futur difícil, però amb esperança.

Compartir l'article

stats