Una cinquantena d’artistes de fins a quinze països diferents actuen des de dijous al pavelló de Fontajau en una edició molt especial del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona, que ha convertit la ciutat en la capital mundial d’aquesta disciplina: de fet, l’anterior edició d’aquest certamen, celebrada el mes de febrer de 2020, va ser l’últim gran espectacle de circ que es va poder veure al món, perquè les restriccions que poc després es van imposar arreu per lluitar contra el contagi del coronavirus van impedir que se celebressin festivals similars enlloc, obligant a cancel·lar els més importants del calendari. I ara torna a ser Girona on s’aixeca una altra vegada el teló per al circ a nivell mundial, en una nova cita del certamen que organitza Genís Matabosch (Figueres, 1977), que ja fa uns mesos, i també en plena pandèmia, va tornar a situar les comarques gironines en el mapa circense mundial amb la inauguració a Besalú de Circusland, el primer museu dedicat al circ que hi ha a Europa. I no s’acaba aquí, l’aposta de Matabosch per potenciar la presència del circ a les comarques gironines: a més del Festival Internacional que primer va fer a Figueres i després a Girona, des del 2014 organitza el Circ de Nadal també a Fontajau, i aquest estiu posarà en marxa les anomenades Nits de Circ, amb espectacles a l’aire lliure als Jardins del Molí de Besalú (a tocar de Circusland), i a la Ciutadella de Roses.
«S’ha de donar al circ la consideració social que mereix», declarava Genís Matabosch el mes de gener de 2019, després d’haver-se convertit en el primer doctor en Història del Circ a Europa per la Universitat de Barcelona, amb una tesi (dirigida pel professor Enric Ciurans i qualificada amb un Excel·lent Cum Laude) que investigava sobre la història del circ a la península Ibèrica des dels seus inicis, al segle XVIII, i repassava els espectacles que oferien diverses troupes d’acròbates a cavall, la majoria arribades de l’estranger.
De fet, ell mateix ha explicat en diverses ocasions que els orígens del circ van ser a cavall i al Regne Unit. «A finals del segle XVIII, desenes de joves es trobaven a les planes d’Islington, una àrea del nord de Londres, per practicar equilibris i acrobàcies sobre cavalls al galop», comentava durant un recorregut per Circusland quan l’equipament va ser inaugurat, el desembre de 2020.
Circusland és un museu en el qual Genís Matabosch reuneix una part dels més de 60.000 objectes sobre el món del circ que ha anat reunint durant la seva vida. Quan se li demana on neix aquesta afició pel circ, comenta que «no em ve de tradició familiar, encara que de petit anava molt al circ, tant a les fires de Figueres com per les vacances, que passàvem a Roses. Aviat vaig descobrir els circs que actuaven a Perpinyà que, sovint, eren d’una qualitat superior. Encara no tenia permís de conduir i els meus pares m’hi acompanyaven. I amb només 12 anys vaig començar a col·leccionar».
La seva voluntat de dedicar-se professionalment a aquella activitat que tant el captivava el va portar a estudiar Història de l’Art a la Universitat de Girona (havia anat a l’escola Sant Pau i a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres), i després , Conservació i administració de museus a l’Institut Nacional del Patrimoni a París i, finalment, a fer un màster i el doctorat a la Universitat de Barcelona. I en paral·lel, va començar a treballar en el món del circ: «Em vaig estrenar com a tour manager entrant per primera vegada a Catalunya el Circ Raluy i presentant-lo per primer cop a Girona i al Port de Barcelona. Era la tardor de 1997 i jo tenia 20 anys. A l’any següent ja entrava en gira per Catalunya el Circ de Moscou sobre gel, i el Circ Nacional de Cuba. De 2000 a 2008 vaig dirigir l’espectacle Euroclowns i el Festival internacional de Pallassos de Cornellà. I de 2005 a 2007 vaig entrar de França el prestigiós Cirque Medrano». A més, a vegades exerceix de presentador en les seves produccions o en espectacles a França com els festivals de Saint-Paul-lès-Daxc o Domont, i des del 2007 és també membre habitual dels jurats oficials dels principals Festivals Internacionals de Circ del món: Sant Petersburg, Moscou, Wuqiao, Wuhan, Massy, L’Havana, Santiago de Xile...
L’any 2011, ara en fa deu, Genís Matabosch va fer un pas més en la seva aposta per consolidar la presència del circ a les comarques gironines amb la creació de la Circus Arts Foundation, amb seu ara a Besalú, que es defineix com «una fundació cultural privada sense ànim de lucre» amb la «voluntat de recuperar l’espectacle de circ com a part integrant de la nostra cultura reivindicant-ne un destacat paper en les arts escèniques. Segons els seus estatuts, l’objectiu primer, la missió principal de la fundació, no és altra que: ‘promoure, fomentar, divulgar, prestigiar, protegir i defensar, al territori de l’Estat espanyol i al de qualsevol altre estat, l’espectacle de Circ entès com art escènica, element lúdic, part integrant de la nostra Cultura, paradigma de la multiculturalitat; els seus artistes, la seva memòria i el seu patrimoni».
A través d’aquesta entitat, Matabosch va impulsar l’any 2012 un gran festival internacional del circ a la ciutat de Figueres, un certamen que s’estaria fins el 2017 a la capital de l’Alt Empordà, i que a partir de llavors es traslladaria a Girona, on també va posar en marxa l’any 2014 el Gran circ de Nadal. Amb les funcions d’aquest espectacles, Genís Matabosch ha aconseguit que milers i milers de persones vegin espectacles de circ de la màxima qualitat a les comarques gironines.
Quan se li demana com es fa per estar al dia en un sector com aquest, assenyala que «hi ha dues branques: la patrimonial, en la qual sempre estic revisant vendes, antiquaris i subhastes, i d’altra banda hi ha la de cantera d’artistes per a les nostres produccions. Tot va molt ràpid i cal estar sempre al corrent dels nous artistes, els que pugen i els que baixen. Del mercat de contractacions. En aquest cas són molt útils els viatges que realitzo –en temps no COVID- pel món, en especial pels altres festivals internacionals de circ, sobretot els extraeuropeus: Kiev, Moscou, Xina...
I apunta, sobre les seves ganes de donar-lo a conèixer millor, que «el circ és un gran desconegut: l’exigència del viatge continu ha impermeabilitzat la gent del circ de la del carrer. El dia a dia és tan farragós, amb viatges, assaigs, actuacions, muntatge de la vela, publicitat... que no queda temps per a explicar-se, per comunicar. I és una llàstima.
Malgrat això, hi ha llocs on el circ té més prestigi, i també alguns on són habituals els circs fixos, al marge dels ambulants, els més coneguts aquí: « Hi ha un circ ambulant amb la casa a coll (la vela) i també molts circs estables, d’obra, arreu del món: especialment en països de climatologia adversa com els països de l’antiga URSS, on el circ continua essent molt valorat. Allà ningú dubta que sigui cultura ni un espectacle per a tots les edats».
Precisament demostrar la certesa d’aquesta darrera afirmació és un dels objectius del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona, que va arrencar les seves funcions dijous i que avui tanca aquesta edició tan «especial», segons Matabosch:«Hi participen 49 artistes de 15 països en 18 atraccions excepcionals. L’hem anomenat Festival de Festival perquè fem un homenatge a tots els festivals de l’estranger que no s’han pogut celebrar a causa de la pandèmia: hem convidat els números que varen guanyar els darrers primers i segons premis, en un 85% novetats a Girona. Un nivell altíssim en l’edició de retrobar-se amb els nostres espectadors després d’aquests temps tan difícils. Amb moltes ganes de circ i disposats a emocionar de valent».
Sobre la complexitat de muntar un espectacle com aquest, Matabosch apunta que «una edició d’un festival és una mica més d’un any de feina a nivell de cerca de suports, càsting d’artistes i campanya de comunicació. Després el muntatge de producció física acostumen a ser tres setmanes en cas de carpa i dues aquest any en què nou empreses han convertit per primer cop pel Festival el pavelló de Fontajau en circ estable. Som aquests dies una gran família d’unes 150 persones entre artistes, assistents, músics, acomodadors, caps de sala, tècnics de so, llum i motors, taquillers, xofers, intèrprets, cambrers, cuiners, jurats, etc. Si les suméssim, segur que arribem a més de 30 nacionalitats: és la Torre de Babel de l’espectacle».
Aquest Festival va néixer el 2012 a Figueres, i el 2018 es va traslladar a Girona, amb uns 30.000 espectadors en la seva primera edició al nou escenari:«A Figueres no es van complir els tractes, ens hi vàrem sentir enganyats: el conveni amb l’Ajuntament preveia que mentre estàvem obligats a fer els festivals de 2014 a 2017 es treballaria fermament en la creació de l’únic museu professional de circ a Europa i nosaltres vàrem complir la nostra part però no va ser així des de la casa de la vila. A Girona ni ens han enganyat ni mai s’han fet falses promeses: hem anat per feina sabent amb el que podíem comptar en tot moment i per això el projecte ha funcionat meravellosament amb noves sinèrgies com amb la Fira de Girona o Fontajau. A la capital de província l’esdeveniment aconsegueix cada febrer altíssims nivells d’ocupació generant llocs de treball i un important retorn econòmic amb un ressò mediàtic mundial».
Genís Matabosch rebla aquest estiu la seva aposta per les comarques gironines amb les Nits de Circ, espectacles a l’aire lliure que es podran veure a Besalú (de l’11 al 14 d’agost)i a Roses(del 17 al 22), amb artistes internacionals de primer nivell:«Sempre veia els Festivals de Peralada o Cap Roig com grans teatres a l’aire lliure, sense sostre, i somiava en un dia poder oferir un circ d’altíssima qualitat en un circ descapotat. Això és el que podrem veure a l’agost als Jardins del Molí de Besalú, just als peus de Circusland i, després, a la Ciutadella de Roses. Em fascina pensar en poder aplaudir, per exemple, els trapezistes volants sota els estels. Hi ha molt bones expectatives creades en aquest projecte que ja porta més de 3.000 entrades venudes i que encara pràcticament no hem començat a publicitar».
