«La morositat creixerà el 2022 i el 2023 en la banca comercial»

Andbank creix en ingressos i millora resultats. És com si la crisi no anés amb vostès... Els resultats el 2020 són realment bons. El 95% del nostre negoci és banca privada –només fem banca comercial a Andorra– i el nostre volum de préstecs i de finançament a clients és molt baix, per la qual cosa la crisi ens afecta poc. El 2020 el resultat ha estat de 29,5 milions (enfront dels 28 milions del 2019), però podria haver estat fins i tot superior. Hem apostat per invertir en la modernització dels sistemes informàtics i hem hagut de posar-nos al mateix nivell que altres països, com ara França, Espanya o Alemanya, pels tractats monetaris que Andorra va signar amb la Unió Europea.

Els ICO han estat préstecs salvadors, però després cal tornar-los... Han estat molt importants perquè les empreses poguessin resistir durant els mesos més durs. Durant el temps que duri la crisi els governs ajudaran molt les empreses. Això sí, els estan facilitant una liquiditat que hauran de repagar quan s’acabi la crisi.

Preveu més morositat? El sistema bancari ara està notant molt poc els préstecs impagats, però els començarà a notar l’any que ve. Jo crec que creixerà la morositat el 2022 i 2023 per a la banca comercial. A la banca privada no ens afectarà gaire. Pot afectar-nos alguna cosa en els marges, però no gaire perquè no tenim crèdit comercial.

Com veu l’estat de salut del sistema financer espanyol? Encara que els dos propers anys es vegin afectats per la pandèmia -creixerà la morositat-, quan acabi la crisi el mercat arrencarà molt bé. Augmentaran els problemes de solvència de la banca, però jo crec que la capitalització dels bancs espanyols, en general, està molt bé.

Han après la lliçó i estan més ben preparats que el 2008. Jo crec que sí. La regulació s’ha endurit molt des del «crac» del 2008. El nivell de transparència de les entitats financeres, i la major exigència en les ràtios mínimes reguladores fa que el sector bancari europeu, en general, estigui llest per amortir el cop. En són una bona mostra els bons resultats en els diferents tests d’estrès a què s’ha sotmès a la banca. Hem après la lliçó i ens l’han fet aprendre.

És bàsic comptar amb dotacions cada vegada més grans per anticipar possibles impagaments... Sí, sí. És molt important. Sempre és bo tenir dotacions una mica superiors al que t’exigeixen les normes per estar i sentir-se més segurs.

Creu que el sistema bancari espanyol requereix encara més fusions per fer-se fort? Hi haurà més fusions? Jo crec que sí. Hem assistit a algunes fusions i n’hi haurà més en el sector dels grans bancs. I en el sector de la petita i mitjana banca segur que hi haurà també més fusions.

Amb l’objectiu de protegir-se... De protegir-se i de ser més rendibles. Busquen sinergies, reduir oficines i gastar menys. A causa de l’entorn actual és la manera més ràpida de crear valor per a l’accionista.

L’activitat creditícia ha estat recolzada per avals amb fons públics i mesures per conservar el capital bancari. No són només els ICO, també els programes de liquiditat de la Unió Europea... El Banc Central Europeu ja fa anys que ho fa, però jo crec que arriba un moment en què potser s’hauria de deixar que l’economia vagi per si sola. Que no hi hagi tantes ajudes d’aquesta mena perquè, si no, el mercat s’hi acostuma i...

Vol dir que al mercat se l’està oxigenant artificialment? Sí. Se l’està oxigenant una mica artificialment. Ara es torna a parlar de si les deixaran, però també se’n parlava fa dos o tres anys, i no les van deixar. Crec que algun dia s’hauria de cercar algun altre sistema i, sobretot, ara que creix la inflació. Si es manté la tendència a l’alça de la inflació, pot ser que canviï una mica de criteri el Banc Central Europeu.

En quin sentit? Que canviï una mica les mesures d’ajuda de finançament als bancs, els programes de liquiditat. Pot ser que redueixi una mica. Però, bé, és una opinió molt personal. No sé què faran.

Tot apunta que els tipus d’interès els mantindran molt baixos durant temps. Si s’apuja la inflació, s’hauran de prendre mesures. Potser també variïn una mica els tipus d’interès. Què passa avui dia? En primer lloc, que el client no rep res o pràcticament res pels seus estalvis. I per rebre algun interès, certa rendibilitat, cal arriscar alguna cosa. I pel que fa als tipus d’interès, si no hi arrisques, no tens res. Si puja la inflació, els diners cada vegada valen menys i abaixen el poder adquisitiu de la gent. L’economia anirà malament. Alguna mesura s’haurà de prendre.

Espanya ha esdevingut un país estratègic per a Andbank. Els va bé aquí. Sí, el nostre creixement a Espanya és espectacular. El 2019 teníem al seu país 10.600 milions en gestió de diners dels clients; el 2020, 13.000 milions, i aquest any 2021 ja estem en 15.300 milions. A més, hi ha hagut enguany una operació important, la compra del Bank Degroof Petercam Spain, la filial del banc belga a Espanya, que ha permès integrar uns 1.300 milions d’euros en volum de negoci.

I no és l’única operació corporativa que ha impulsat el seu negoci a Espanya aquests anys... No. Ja l’any passat vam comprar també la gestora Esfera Capital, i l’any anterior, el 2018, Merchbanc. El 2015 vam comprar tot el negoci de banca personal i banca privada d’Inversis, que va ser una operació de molta envergadura. Aquestes incorporacions ens han aportat volum, però avui el que has d’aconseguir són sinergies perquè els marges cada dia són més petits. Els tipus d’interès són pràcticament inexistents i les despeses cada cop pugen més. Per això és important tenir cada vegada més volum i fer sinergies importants quan integres una entitat. Al Brasil també vam integrar l’any passat dues compres: Capital i Triar. Sempre estem pendents d’operacions que puguin ser interessants i a les quals puguem tenir accés.

A Espanya estan apostant fort per MyInvestor... Sí. Estem desenvolupant molt el neobanc MyInvestor, que és per fer una banca molt personal per a volums petits de negoci. És avui la fintech més gran que hi ha a Espanya i hi tenim de socis El Corte Inglés, AXA i diversos family offices. Andbank té un 75% del capital, però MyInvestor té el seu propi equip i estructura que també creix ràpidament. I volem que el proper any MyInvestor sigui també un banc. Serà la primera vegada que a Espanya una fintech es converteixi en banc, i actualment estem tancant una ampliació de capital per continuar creixent que tenim sobresubscrita. Tenim més socis que volen entrar dels que, en realitat, podem deixar-hi entrar.

Nous socis espanyols, no? Sí, sí. Serà capital espanyol. Aquest neobanc és una aposta de futur focalitzada a Espanya. Estem treballant en aquesta nova ampliació de capital, però no volem perdre el control de la companyia. Seguirem sent socis majoritaris amb un percentatge important.

Van contra corrent. Mentre altres entitats tanquen oficines físiques, vostès les obren. Espanya és el país en el qual tenen més oficines, 26. Sí. Implica més despeses, però és important tenir una xarxa que et permeti estar a prop del client. Són oficines petites per a clients d’alt potencial; algunes són de la mateixa entitat i altres són agents financers que tenen oficines de cara al públic. Les oficines físiques fan possible un tracte molt més personal amb els nostres clients del que anomenem wealth management (a partir d´un milió d’euros) i amb els nostres key clients (a partir de cinc milions).

En els darrers tres anys han duplicat el negoci de key clients, per cert. No ens interessen tots els perfils de client. El segment de key clients és el que més ens ha crescut aquest any. En els darrers tres anys hem passat de gestionar 2.353 milions a 5.000 milions d’euros.

L’agència Fitch els ha confirmat la qualificació creditícia BBB. Són, per segon any consecutiu, el banc d’Andorra amb una valoració millor. Què valoren en vosaltres? Valoren molt la recurrència dels beneficis, que no tinguem gaire inversió, la diversificació dels nostres riscos i la presència internacional.

Per cert, la seva estratègia d’internacionalització va començar el 2008 i ja tenen 70 oficines per mig món. A més d’Espanya, quins països són clau en els seus plans d’internacionalització? En aquests moments tenim cinc països que són estratègics: Espanya, Mèxic, Brasil, Andorra i hi podríem afegir, perquè també és estratègic, Luxemburg. És veritat que a Espanya, com és normal i en conèixer bé el país i la seva cultura, potser ens atrevim a fer inversions més importants que en altres mercats com el Brasil o Mèxic, però aquests cinc països són importants.

Europa i Amèrica Llatina, sobretot... Actualment som a dotze països. Vam començar apostant per Llatinoamèrica i després per Europa. Tenim una oficina als Estats Units, a Miami, i després som a Mèxic, Brasil, Argentina, Uruguai i Panamà, on vam arribar a tenir en el seu dia una llicència bancària. A Europa, som a Espanya, Andorra, Luxemburg, Suïssa i Mònaco. Després som també a Tel Aviv, a Israel, que és un mercat completament diferent.

Algun nou país o àrea geogràfica on estiguin pensant aterrar? En aquests moments, no. Estem intentant desenvolupar-nos el màxim possible als llocs on ja hi som. Volem consolidar-nos i continuar creixent en aquests països.

Què vol ser Andbank de gran? Vol ser, sobretot, una entitat reconeguda a nivell internacional com a especialista en banca privada.

S’ha publicat, a compte dels Papers de Pandora, que Xavier García Albiol, el ja exalcalde de Badalona, va tenir un poder d’una societat de Belize que va gestionar AFSI, un bufet que va crear Andbank. AFSI és un pur intermediari que fa una tramitació que algú li demana però, en tot cas, és una empresa que ja fa moltíssims anys -crec que més de 20 anys- que es va desvincular d’Andbank i de la qual no tenim cap participació. I quan suposadament es va tramitar aquest poder, per descomptat, no era a Andbank. Manté llogat un despatx en un edifici del banc, però fa molt de temps que no té res a veure amb nosaltres. Ha aparegut això, però és que a més en aquella època no era cap delicte perquè es podia, i avui tampoc no és cap delicte. Mentre la persona que tingui una societat a nom d’una panamenya o de Belize la declari, no hi ha cap problema.