De Claudi a Abramóvitx: història política de l’ús del verí

El suposat enverinament del magnat Roman Abramóvitx i de, almenys, dos membres de la delegació ucraïnesa en una negociació amb Rússia, no és un episodi nou en la història. L’ésser humà porta usant verí des del principi dels temps per a finalitats gens honestes, com l’ascens al poder o per treure’s a algun enemic de sobre. També per a suïcidis.

Un exemple d’això darrer és el filòsof grec Sòcrates. L’any 399 aC va ser acusat i condemnat per corrompre joves i allunyar-los dels déus. El van fer triar entre renegar de les seves idees o el suïcidi per cicuta. Va triar el segon. Adela Muñoz Páez, catedràtica del departament de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla, parla de tot això en el seu llibre Historia del veneno: de la cicuta al polonio (Ed. Debate), on fa un recorregut sobre algunes d’aquestes morts més impactants de la història.

Ascensos «sospitosos» a Roma

Explica com en l’accés al tron a Roma hi influïa més l’avenç del verí que no pas ser l’hereu legítim. Per exemple, Neró va matar la seva mare Agripina, que alhora havia assassinat l’emperador Claudi per aconseguir la corona del seu fill. «Suposadament va morir després de menjar amanites phalloides», puntualitza Muñoz. Un bolet mortal. Agripina va recórrer per a aquests plans a les habilitats de Locusta, una donaa la qual s’ha arribat a qualificar com la primera assassina en sèrie de la història.

Però hi va haver altres morts així. Tiberi, que va succeir August al tron sent el seu fillastre, fill de la seva dona, tenia al seu davant com a mínim tres hereus molt més directes. Tots van morir, explica Muñoz. Sospitós com a mínim. En la història hi ha hagut tres períodes rellevants pel que fa als enverinaments: el món grecoromà, l’Europa dels segles XVI i XVII, i els segles XX i XXI. Avancem fins al segon període. «Som en una època on prínceps i cardenals portaven els seus tastadors de menjar i de beguda a banquets. El verí estava l’ordre del dia», relata l’escriptora. «El mateix Rei Sol va estar a punt de ser enverinant a instàncies de la seva amant, Madame de Montespan», prossegueix.

Sembla que a la mare de sis dels seus fills no li feia gaire gràcia que estigués amb altres: «Va demanar ajuda a endevines i bruixes, per aconseguir conjurs o verí. Volia venjar-se’n o treure’s del mig les seves rivals». Una investigació de diversos anys va jutjar diferents persones per arts verinoses. Però quan el rei va saber que la seva amant favorita hi estava involucrada, va ordenar aturar el procés i cremar tots els documents. Gràcies a les còpies d’un cap de la policia, avui es poden consultar a la Biblioteca Nacional de França, explica l’escriptora.

En molts d’aquests assassinats hi havia al darrere l’arsènic, una substància «insoluble i incolora». Gràcies al químic i metge Mateo José Buenaventura Orfila, que «va determinar un mètode científic precís per detectar el verí al cos», es va posar una mica de fi a això.

La història més recent

Al segle XX el verí també ha estat molt present en la política. El dirigent de la Unió del Poble Camerunès, Felix-Roland Moumié, va morir per tal·li el 1960. Muñoz assenyala els suposats plans de posar-ne a les sabates de Nelson Mandela, ja que pot penetrar la pell. «Era el verí d’alt standing que Saddam Hussein va utilitzar amb els seus enemics polítics. El gran avantatge que la gent trigava dos o tres dies a morir, quan ja es podia dissipar la sospita de l’autor», assenyala.

Els nazis van usar cianur a les cambres de gas per matar diversos milions de jueus i de gitanos. Els documents del MI5 britànic també van revelar que havien planejat una campanya d’enverinaments contra els aliats al final de la Segona Guerra Mundial per possibilitar l’arribada d’un Quart Reich. També va ingerir cianur l’exgeneral bosni-croat Slobodan Praljak després de la lectura de la seva darrera sentència davant del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia. Una imatge que va fer la volta al món. L’exgeneral, de 72 anys, moria hores després a un hospital de l’Haia. Va ser el mateix modus operandi que van portar a terme alts comandaments nazis abans i després dels judicis de Nuremberg.

De Rasputín a Litvinenko

A Rasputín, immediatament abans de la Revolució Russa, el van intentar enverinar amb el mateix verí, encara que no va ser la causa final de la seva mort. D’aquest país va ser molt sonada la mort de l’exespia rus Aleksandr Litvinenko. Estant a Londres, va emmalaltir sobtadament l’1 de novembre del 2006 després de prendre un te. Es va establir que va ser per Poloni-210, el «verí més car». Va morir poc després, el dia 23 del mateix mes. El setembre del 2021 el Tribunal Europeu de Drets Humans va culpar el govern rus.

Encara que el Kremlin ho desmenteix, agents d’intel·ligència occidentals estan gairebé segurs que Rússia té espies entrenats per a l’ús de la majoria de substàncies perilloses. Per això, el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès ja ha cridat els encarregats de les converses de pau a extremar les precaucions: «No mengin, no beguin, no toquin res». Una cosa difícil, recorda Adela Muñoz Páez, quan cal treballar en una taula i es pot inhalar.