La ucraïnesa Krystina Pechena, experta en anàlisi de dades i integrant del consell assessor de la Conselleria de Ciència del Principat d’Astúries, viu aquests dies sota l’angoixa de tenir part de la família sota les bombes de Putin a Kíev o tractant de sortir del país. Ha seguit amb atenció i ull d’experta l’evolució de la guerra informativa que Rússia ha lliurat contra el seu país i contra Occident a la darrera dècada. «Ja el 2014, quan es va quedar amb Crimea, si parlaves amb els russos veies que a les escoles estaven ensenyant una determinada història i que a través de les escoles i dels mitjans de comunicació estaven aconseguint que els russos repetissin que allò era seu», comenta. «Per aquella època vaig començar a veure que, casualment, van començar a sorgir a Europa partits extremistes, populisme radical, que, a més, de seguida obtenien vots. Els russos són molt bons en analítica de dades, calibren molt bé quins missatges s’han de donar i quin tipus de població per aconseguir aquests vots», afegeix.
Pechena es remunta al conflicte independentista català del 2017 per subratllar el domini de la Rússia de Putin a l’entorn digital. «Llavors, el dia del referèndum, teclejaves a Google referències a Catalunya i entre les primeres que apareixien eren mitjans de comunicació en castellà controlats pel Kremlin». L’interès rus per aquest conflicte se sustentava en aquest paral·lelisme: Catalunya era una mena de nova Crimea, que va aconseguir sacsejar-se les cadenes de l’Estat ucraïnès. «Els russos són molt bons analitzant les dades i si ets bo en això, és fàcil manipular l’opinió del poble. Perquè saps què has de dir-li, a quin públic, en quin horari, qui és enemic de qui...», afegeix Pechena.
