Són incomptables les generacions de saltencs que han treballat a les hortes per després anar a vendre els seus productes als mercats més propers. De fet, el passat de Salt està estretament lligat a les hortes i deveses que gaudeixen d’un gran valor històric i que conformen un tret identificatiu en molts aspectes. A més, la varietat de vegetació, cultius i ambients aquàtics que engloben l’espai des del Ter fins a la séquia Monar, es tradueixen en una gran biodiversitat de flora i fauna, amb espècies protegides a nivell internacional.
Des de sempre les hortes han estat molt relacionades amb el desenvolupament del municipi i se solen distribuir en petites propietats, més lligades als treballs per a l’autoconsum en comptes d’aspirar a ser grans explotacions. Entre aquestes petites parcel·les en destaca una, ubicada darrere de la Coma Cros, que a simple vista ja es pot copsar que presenta peculiaritats. «Sembla que hi hagi males herbes i, inclús, altres hortolans ens diuen que no tenim l’hort net; però no és així, senzillament no fem servir productes químics i intentem mantenir-ne l’essència», explica Enric Cassú, membre del projecte Milfulles, associació que treballa en el cultiu d’aquest hort però amb uns objectius que van molt més enllà dels productius.
L’origen de Milfulles es remunta fa uns deu anys a Juià, on Pilar Martínez, impulsora del projecte, va començar a connectar amb la terra a través del cultiu de plantes aromàtiques. De forma paral·lela, treballava en una entitat social a Salt on desenvolupava diversos projectes comunitaris, la majoria dels quals enfocats a l’empoderament de les dones. «Ben aviat vaig descobrir la gran riquesa de les hortes de Salt i una propietària d’un dels horts me’l va cedir a cost zero per tal d’iniciar-ne el cultiu i que, bàsicament, me’n cuidés», explica Martínez. Va ser a partir d’aquí quan hi va traslladar part del planter que tenia a Juià i va iniciar un projecte d’hort comunitari, juntament amb dones d’origen sarahule. «La idea era cultivar productes per a l’autoconsum a través d’un treball col·lectiu però no va acabar de funcionar, ja que es prenien la feina de manera massa individual i no hi havia constància», admet.
Malgrat tot, Martínez va començar a dissenyar els fonaments de la iniciativa que tenia al cap: establir l’hort com a punt de cohesió social, inserció laboral i desenvolupament local, a més de donar sentit a l’agroecologia.
El 2018 es va afegir a la Comissió Pagesa de l’Ateneu Popular de la Coma Cros i va començar a implicar-se en activitats de promoció i protecció de les hortes, a través de campanyes de conscienciació mediambientals, entre d’altres. Allà és on va conèixer Isaac Bosch, impulsor de la comissió, i Enric Cassú, educador ambiental a les hortes i apassionat de la natura, que acabava de tornar d’una llarga estada a la selva amazònica. La connexió entre tots tres va ser immediata i van decidir formar l’associació Milfulles i donar-li personalitat jurídica amb uns objectius clars que giren entorn quatre eixos. «Es tracta d’un espai molt ric però poc apreciat i és per això que ens vam unir per donar-li sentit i revaloritzar-lo», explica Enric Cassú.
Generar educació i formació
Una de les prioritats de l’associació és la formació per traslladar als hortolans la necessitat de practicar l’agroecologia a les hortes i donar eines per fer-ho; i també la divulgació entre la població en general de les virtuts i els usos de les plantes medicinals, així com conscienciar sobre la importància d’un espai que dona aliment «de qualitat» però també «aporta molts beneficis al nostre benestar».
D’entrada, estan focalitzats en diversos col·lectius «diana»i col·laboren amb entitats com Creu Roja i Càritas en algunes formacions. També tenen el focus posat en els escolars, és per això que es traslladen puntualment a centres educatius on ofereixen tallers sobre l’horta i les plantes aromàtiques, entre altres aspectes. També n’ofereixen a centres cívics, on també duen a terme acompanyaments en horts urbans, tallers de plantes remeieres i cuina silvestre.
Paral·lelament, organitzen tallers a la parcel·la oberts a la població general, com per exemple de compostatge, per tal de donar a conèixer el compost com a adob natural que contribueix a crear sòl fèrtil i aprendre a gestionar el compostador. També organitzen passejades per descobrir la riquesa de les hortes de Salt i, finalment, els participants es reuneixen a l’hort de Milfulles, on es fan degustacions de les tisanes fetes de les herbes que s’hi cultiven.
Finalment, últimament estan potenciant jornades col·laboratives liderades per una permacultora, Lara Ubago, que dona indicacions sobre l’agroecologia i ajuda a crear una «farmàcia viva», a més de fomentar la connexió amb la natura d’una forma espiritual. «De moment, hem fet poques jornades però han tingut molt d’èxit, amb participants que han vingut de diversos punts de Catalunya i, fins i tot, persones de Salt que sorprenentment no havien estat mai a les hortes», explica Martínez.
D’altra banda, Milfulles també ofereix les hortes com a eina terapèutica per a dones que han patit maltractaments. «El contacte amb la terra és una bona teràpia que ajuda a recuperar l’autoestima», especifica Martínez.
Memòria històrica
Les hortes de Salt tenen un valor històric incalculable. «La séquia Monar té 1.200 anys i forma part de la història de Salt i Girona. Des del seu soterrament als anys 60, se li ha donat poca importància i no hauria de ser així perquè és la base de totes les hortes», explica Enric Cassú.
És per això que des de Milfulles «hem volgut posar la mirada al passat i vam connectar amb la comunitat de regants per començar a fer rutes de recuperació de memòria històrica», detalla. La idea va sorgir d’una col·laboració amb altres entitats i persones en una exposició del centre d’art contemporani de Girona, el Bòlit, que s’anomena Cap a les deus. La proposta va ser un pretext per crear una comunitat transitòria, un flux d’idees, mirades, i obres, la majoria protagonitzades per personalitats del territori, artistes que han treballat profundament la relació obra-natura i, en concret, l’imaginari fluvial; alguns d’ells, alhora, representen les deus artístiques gironines. L’exposició va durar des de l’octubre del 2021 fins el gener d’enguany i es va complementar amb conferències i tallers a les hortes, ribes del riu Ter i escoles.
Finalment, una altra vessant que tracta Milfulles és la recuperació de llavors per preservar-les, ja que cada vegada s’estan reduint més, i donar-hi valor «com a símbol de la memòria dels nostres avantpasats hortolans», exposa Cassú. És per això que han posat en marxa un banc de llavors, iniciativa que es va potenciar a la Fira de la flor i el planter de Salt, on van organitzar una fira d’intercanvi. «L’objectiu és canviar-les i qui se les emporta, té el compromís de retornar-les l’any següent.», conclou Cassú.
Ordenació del territori
Un altre dels objectius de Milfulles és crear una xarxa de connexió entre tots els integrants que formen part de les hortes, tant de Salt com de Girona. "Col·laborem amb la comunitat de regants i, ocasionalment, organitzem jornades de neteja col·lectiva a la xarxa de recs que ens ajuden molt a cohesionar", explica Cassú, qui afegeix que "els actors d'aquest espai som els que hi vivim, és important estar organitzats i no actuar de forma individual per tal de revitalitzar-lo". A més, amb iniciatives com aquesta, les entitats que hi col·laboren volen generar consciència sobre la importància de preservar la biodiversitat i evitar el malbaratament de l'aigua. D'altra banda, s'hi reuneixen hortolans de procedències molt diferents i Cassú considera que "recuperem la tradició del trebal comunitari".
El repte actual: produir
El repte actual més ambiciós de l’associació Milfulles és consolidar una línia productiva pròpia. «L’agricultura és un sector poc atractiu i genera poc benefici, la veritat és que tenim dificultats per desenvolupar un projecte productiu perquè ens falta enfortir la base», lamenta Martínez. De fet, la impulsora del projecte té en ment recuperar la idea inicial i crear una xarxa de petits productors que treballin de forma comunitària. «Aquesta oportunitat d’inserció laboral aniria enfocada sobretot a dones, per tal que s’empoderin a partir del cultiu de la terra», especifica. De forma paral·lela, el desenvolupament local permetria «diversificar el producte, per tal de potenciar les plantes aromàtiques, medicinals i silvestres, sempre des d’una visió ecològica, respectant l’entorn i la salut de les persones», concreta.
Milfulles, doncs, disposa de dos elements clau per a produir: una terra rica per cultivar i mans per treballar. «Ens agradaria crear una línia de càtering i poder cuinar plats amb productes de proximitat, a més d’aprofitar tots els recursos que ens ofereix l’hort i una altra possibilitat seria vendre el que produïm al mercat; d’idees no ens en falten, però el gran problema és que ens falta finançament», lamenta Martínez.
Fa poc, Milfulles ha rebut una subvenció del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en una línia enfocada a l’agroecologia. «Aquesta injecció de diners ens ha anat bé i ara volem fer una diagnosi de potencialitats per deliberar si el projecte és rendible. Estem creixent però falten inversors que apostin per nosaltres, tant públics com privats. L’administració ha vist moltes vegades les hortes com un problema a nivell de gestió, en comptes d’una oportunitat i hauria de canviar aquesta percepció», explica la impulsora de Milfulles, que insisteix en la idea de concebre les hortes com un espai global, i no individual, per tal de contribuir a crear un espai que uneixi una comunitat històrica.
