Diari de Girona

Diari de Girona

La Girona botànica

Amb la seva represa un cop controlada la pandèmia, el macrofestival Temps de Flors ha tornat a superar totes les expectatives de visitants i de repercussió econòmica

La Girona botànica

Un any més s’ha celebrat de la manera més lluent possible el gran festival que tanta projecció està aportant a la ciutat de Girona en els darrers temps, i com qui diu pràcticament des de la seva creació, un mig segle enrere. A banda de l’extraordinari ressò mediàtic novament originat a tots els nivells, sense oblidar el vessant econòmic que repercuteix directament en l’economia de la capital, i del qual durant aquests últims dies se n’ha parlat abastament, voldríem endinsar-nos en el camp propi de les flors, com ara el botànic, i per extensió en el de l’ecologia, l’artístic i el costumista.

La Girona botànica

En bona part de les referències directes o indirectes que apareixen a les il·lustracions sobre paper bàsicament, ja sia gravats com fotografies i postals, cromos, revistes i publicacions diverses, bellesa, vestir, ornamentació, i un llarg etcètera, el món de les flors sempre és present d’alguna manera en les relacions humanes, i no només a nivell de les que puguin tenir les persones enamorades i detallistes. Fins i tot la diada del patró Sant Jordi és considerada a més com la del llibre i la rosa.

La Girona botànica

I si reculem pel que fa a l’edat de la ciutadania i arribem al període inicial de la seva formació i successives escolaritats, veurem com aquesta important branca de les Ciències Naturals, la Botànica, segurament resulta una de les més atractives i seguides per la gran majoria. Ja en els nombrosos vessants artístics, i en el del col·leccionisme particularment, veiem que les flors no hi solen faltar, i en bona manera gràcies al romanticisme, potser més acusat en èpoques anteriors com el mitjà d’expressió més emprat, cap als voltants de les primeres dècades del passat segle XX, quan el món postal a través de les targetes viuria la seva edat d’or, amb unes edicions milionàries que mercès a les quals els escriptors, els especialistes etnogràfics, i els costumistes, han pogut inspirar-se’n i informar-ne de primera mà.

Arribat a les targetes postals i sense sortir d’aquest món de les flors, podem comprovar que aquelles s’han mostrat durant el temps amb una infinitat d’expressions i de suports: sobre paper, cartró, roba, fusta, suro, pell, brodats, metalls, plàstic, afegits de flors naturals i dissecades, pintures, dibuixos i un llarg etcètera. A l’hora de triar les il·lustracions corresponents, ens ha semblat que no hi podien faltar els narcisos, unes flors ben desconegudes per a tanta gent, gironins inclosos.

Compartir l'article

stats