Cada vegada que posava un peu al carrer sempre hi havia algú que es feia el trobadís per poder parlar amb ell una estona: «Bon dia, doctor Pons! Miri, ara que el veig no podria pas...». Ja sabia de què anava allò perquè, si fa no fa, era el el mateix que li passava al seu pare amb la farmàcia. Més d’una vegada un veí li havia fet alguna consulta tot passejant el diumenge a la tarda, sense esperar anar a veure’l a l’establiment el dilluns. I a ell que era metge allò encara li passava més sovint.
Miquel Pons Riera va néixer a la localitat selvatana d’Arbúcies el primer dia de maig de 1843. El seu pare, Miquel Pons Tussell, era el farmacèutic de la localitat i tant en Miquel com el seu germà Francesc també van interessar-se per l’àmbit de la salut, si bé van preferir dedicar-se a la medicina.
Pel que fa al nostre protagonista, primer va fer el batxillerat a Girona i, una vegada el va haver acabat el 1866, va matricular-se a la carrera de medicina a Barcelona. Algunes fonts apunten que es va llicenciar el 1870 mentre que d’altres sostenen que ho va fer el 1872. A més, paral·lelament també va seguir els estudis de farmàcia, però no els va completar.
Sigui com sigui, una vegada va haver obtingut el títol per poder exercir com a facultatiu, va tornar a la seva localitat natal, on va obrir consulta. Segons expliquen les cròniques, gràcies al seu caràcter afable, la gent d’Arbúcies li tenia molta estima i es va convertir en una de les personalitats de la vila. A més, com solia passar amb els metges d’aquell època, que socialment eren molt ben considerats per la resta de veïns, també va tenir ocupacions públiques i va participar de la política municipal. Miquel Pons va ser regidor de l’ajuntament en diferents ocasions durant els anys de la Restauració. La seva activitat es va concentrar en els períodes 1875-1882 i 1890-1893. Mentre va ostentar el càrrec sobretot es va preocupar de qüestions urbanístiques, així com dels serveis de beneficència i de la sanitat local.
A finals del segle XIX es va implicar decididament en el moviment catalanista i va participar en les diferents assemblees organitzades per la Unió Catalanista. El 1892 va intervenir en la trobada que va redactar les famoses Bases de Manresa i durant els anys posteriors (1893, 1894 i 1895) també va assistir a les reunions anuals promogudes per l’entitat.
Miquel Pons Riera va morir el 15 d’octubre de 1898 a causa de problemes cardíacs, segons va comunicar el Col·legi de Metges de la província de Girona en el seu butlletí mensual. Aleshores aquell metge d’Arbúcies tenia 55 anys.
