Segons la parla popular argentina, de qui malgasta de forma ostentosa la seva riquesa se’n diu que «tira la manteca al techo». L’expressió va néixer a principis del segle passat a París, en un dels salons del restaurant Maxim’s. Per no avorrir-se mentre esperava el menjar, un jove va decidir posar a prova la seva punteria catapultant trossos de mantega amb la forquilla en direcció als pits de les turgents valquíries que decoraven el fresc pintat al sostre. L’ocurrència va ser immediatament emulada pels seus companys de taula, tots ells nens de bé, i convertida en una competició. Poc després, d’alguna manera, «tirar manteca» ja s’havia convertit en divertiment típic per als pijos de Buenos Aires.
La vida del creador d’aquella pràctica donaria per a diverses pel·lícules. Es deia Martín Máximo Pablo de Álzaga Unzué, però, per decisió del seu pare, sempre se’l va conèixer com a Macoco. Pel que sembla hi va haver un regne africà anomenat igual, poblat per caníbals, tot i que aquest no era el motiu del sobrenom. Álzaga Unzué caçava dones, però no se les menjava. Si bé només es va casar dues vegades -primer amb la socialite Gwendolyn Robinson i després, amb l’actriu i model Kay Williams, que posteriorment passaria per l’altar amb Clark Gable-, se li atribueixen romanços amb Rita Hayworth, Gloria Swanson, Dolores del Río, Greta Garbo, Marlene Dietrich, Ginger Rogers, Claudette Colbert i Carmen Miranda, entre moltes d’altres.
«¿Què es necessita per ser un playboy?», li van preguntar una vegada a Macoco. La seva resposta: «Tenir molta plata, cultura, amistats, simpatia, decència i, sobretot, món; un playboy no és tal fins que no participi d’un safari africà i faci una volta al món en el iot d’un príncep hindú». Ell va tenir totes aquelles coses i va fer totes les altres, i moltes coses més. Va ser soci de mafiosos, va fer negocis amb presidents com Perón i De Gaulle, es va relacionar amb ments genials com Marie Curie i Alexander Fleming i va ser, o almenys això es diu, el model en qui el seu amic Francis Scott Fitzgerald es va inspirar per crear al protagonista d’El gran Gatsby.
La fortuna del rebesavi
Macoco, el primer playboy, biografia escrita per Roberto Alifano l’edició espanyola de la qual arriba demà a les llibreries, afirma que Alzaga Unzué va ser també l’argentí que més diners va gastar en la seva vida, i que durant els seus anys instal·lat a França -que va passar vivint entre residències que havien pertangut als Romanov i vinyes prèviament habitades per Claude Monet- va inspirar el símil «ser ric com un argentí».
La seva fortuna provenia del seu rebesavi, Martín de Álzaga, un basc que havia arribat a Sud-amèrica sense ni un duro i havia fet fortuna a través dels tripijocs, i el llibre recorda com va recórrer a aquells diners per costejar o reparar successives bogeries de joventut. Es diu que una nit es va rentar els peus en una palangana plena de xampany, que va destrossar amb el seu cotxe l’aparador dels grans magatzems londinencs Harrod’s, que va incendiar una escola, que va organitzar espectacles malabars amb nans despullats, que va matar un hipopòtam del Zoo llançant-li maons a la boca, i que gairebé va morir aixafat contra un molí a bord d’una avioneta.
Mentrestant, és cert, també va dedicar aquells anys a iniciatives més constructives: va obrir la primera boutique de Buenos Aires, va importar cotxes de luxe i llanxes esportives, i va obtenir diversos triomfs internacionals com a pilot de curses automobilístiques: entre el 1923 i el 1924 va córrer les 500 Milles d’Indianàpolis, i fins i tot va pujar a dalt de tot del podi en el Gran Premi de Marsella. Com a boxejador, en canvi, es va limitar a petonejar la lona.
El seu posterior periple nord-americà es va iniciar a la Costa Est. Allà va conèixer Al Capone, però va preferir fer negocis amb un altre gàngster, John Perona; el local nocturn que van regentar junts a Nova York, Bath Club, va acabar destrossat per mafiosos rivals.
Rei de Hollywood
A la Gran Poma també va ser amo del Morocco, potser el cabaret més exclusiu del món. En una nit qualsevol, entre les butaques entapissades amb pells de zebres caçades per ell mateix, s’hi podia veure Humphrey Bogart bevent amb Gary Cooper, Truman Capote compartint xafarderies amb Marlene Dietrich o Marilyn Monroe grapejant-se amb Joe DiMaggio. I, pel que sembla, a la seva pista de ball Macoco va ensenyar a ballar el tango a Charles Chaplin davant l’atenta mirada de Salvador Dalí.
En qualsevol cas, són moltes més les celebritats que van passar per la seva mansió de Hollywood. Allà va firmar contractes amb magnats com Howard Hughes i Aristóteles Onassis, va celebrar festes amb convidats com Laurence Olivier, Alfred Hitchcock, Groucho Marx, Antoine de Saint-Exupéry i Gina Lollobrigida, i va regalar a Errol Flynn un veler de 40 metres amb el qual havia fet la volta al món, i a bord del qual l’actor va passar els seus últims dies, destruït per l’alcohol i les drogues.
Inevitablement, la festa va durar el que van durar els diners. Després de polir-se els fons del rebesavi i ser desheretat per les seves ties, escandalitzades pel seu estil de vida, va viure avorrit i deprimit fins a la seva mort el 1982, en un modest apartament de Buenos Aires en el qual mai hi havia mantega a la nevera, i encara menys al sostre.
