Anys 30 del segle passat: dalt la seva motocicleta Guzzi, i de vegades amb bicicleta, el metge rural Martí Casals feia quilòmetres dia i nit per visitar els malalts de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro). Va arribar l’any 1934 per substituir el Dr. Rubió, que es jubilava. A la seva motxilla de grans dimensions hi duia tots els estris que podien ser-li d’utilitat. Era un metge rural, i per tant feia de tot: assistia a naixements, tractava infeccions, ossos trencats, problemes ginecològics... Per això, necessitava moure’s amb una motxilla de grans dimensions on duia tots els estris que podia necessitar: sense mòbils i amb les comunicacions de llavors, no podia permetre’s perdre temps en anar i venir de la consulta per recollir l’eina adient: ho duia tot a sobre.
«La seva especialitat eren els pulmons, la pneumologia, però feia de tot i era un metge mot apreciat pel poble», explica la directora del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Sílvia Alemany.
La perícia del metge, nascut a l’Argentina i llicenciat a Barcelona el 1928 durant l’època de la República, li va fer guanyar fama i prestigi, i no van faltar ofertes d’arreu perquè s’establís a Barcelona, a exercir amb altres eminències. «Anava per lliure, anava vestit amb samarretes imperi i la seva proximitat amb la gent del poble va fer que se’l conegués popularment com el metge pagès de la vall d’Aro», indica Alemany. Casals era el metge de l’Hostal la Gavina de S’agaró, i això li va permetre conèixer professionals molt reconeguts de la medicina, i també estrelles de Hollywood com ara John Wayne i Ava Gardner. Però aquesta era una de les seves facetes: també atenia gratuïtament pacients que no podien pagar-li amb diners: «La gent pobre que no es podia permetre pagar un metge el compensaven convidant-lo a sopar o donat-li un pollastre. «A la Gavina l’obligaven a mudar-se abans d’entrar», diu. Ell combinava ambdues coses i això li va valdree crítiques: «Les autoritats el veien massa de poble», subratlla la directora.
Casals tenia la seva consulta al carrer Joan Maragall de Sant Feliu de Guíxols. La medicina de llavors ja utilitzava l’anestèsia, però els aparells per administrar-la eren molt diferents dels actuals: «Un testimoni ens explicava que quan feia servir aquest sistema a la seva consulta necessitava l’ajuda de la seva dona per aguantar el pacient a la cadira: adormir la gent era molt complicat, fins i tot va rebre algun cop de puny», relata. «Era una persona que sempre volia l’excel·lència», afegeix Sílvia Alemany.
La tasca del doctor Casals ha estat estudiada àmpliament i fins i tot s’ha creat una càtedra a la Universitat de Girona que du el seu nom en homenatge a la seva tasca. El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols també reivindica la seva figura des de 2002 amb un seguit de mostres que giren al voltant del concepte de la salut i de la medicina rural. L’exposició actual va estrenar-se el 2018 a l‘Antic Hospital i relata, d’una banda, la importància de la medicina rural, i de l’altra, de la ciutat com un entorn saludable, un concepte que es va començar a estendre a finals del segle XIX.
Més enllà de la medicina
Fa poc més d’un segle que les ciutats van fer un pas endavant per millorar les condicions d’higiene i plantar cara a les malalties provocades pel mal estat de les aigües residuals. Va ser durant aquests anys quan es van començar a allunyar els cementiris de les ciutats i a construir mercats, dispensaris i safareigs. També va ser llavors quan es van començar a generalitzar les xarxes de clavegueram modernes. Això va permetre començar a plantar cara a infeccions directament relacionades amb la mala qualitat de l’aigua, com ara la tifus o la còlera. Tot avançava cap al color de mica en mica: els ajuntaments començaven a dedicar recursos a combatre les pandèmies i a millorar les condicions de vida dels seus habitants.
Tradicionalment, la medicina ha estat una pota més del seguit d’opcions a les quals recorrien els ciutadans quan emmalaltien: potser s’encomanaven a Déu, recorrien a una remeiera o acudien a la farmàcia per adquirir algun ungüent. «Les rerebotigues de les farmàcies eren plenes de coses que ni ens imaginem», explica Alemany. «Tot era més artesanal, i no només feien medicaments, sinó també sabons, xampús...Ara per sort tot és més precís i exacte».
L’exposició també homenatja aquestes altres figures que també procuraven per la salut dels ciutadans. Una d’elles és la llevadora Joaquima Sala, a qui se li atribueix una anècdota que va marcar la vida d’una família de pagesos de Torroella de Montgrí: «El metge deia que la criatura no arribaria a viure perquè era prematura, però ella es va inventar un sistema: va embolicar la criatura dins una capsa de sabates amb una ampolla d’aigua calenta, i va fer revifar la criatura».
