Després de dos anys amb protocols Covid, els caus i esplais tornen a fer campaments amb normalitat, malgrat la intensa calor d’aquest estiu. La majoria porten tot l’any preparant-los, colze a colze entre monitors i mainada, per gaudir d’una o dues setmanes a la natura per culminar un curs d’educació en el lleure, «aprenent jugant», expliquen.
És el cas de l’Agrupament Escola i Guia Joan Pons de Girona, que aquest estiu ha anat de campaments a Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà. «Ara els campaments tornen a ser com sempre, tot i que aquest any han estat una mica limitats per la calor», va detallar la cap de l’agrupament, Nora Candanedo. En els campaments a l’Empordà, la sequera va fer-los canviar alguna ruta per por a no trobar aigua a les fonts.
Segons explica Candanedo, els infants acostumen a sortir de la comarca i a acampar, mentre que els escoltes més grans marxen fora de Catalunya de ruta. Aquests tenen previst anar de ruta a Sardenya, a Itàlia. I és que, de fet, segons Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, fins a 126 grups de 89 agrupaments catalans han escollit sortir aquest estiu del territori català per viure una aventura llunyana a través de descobertes, rutes diverses, conèixer l’escoltisme arreu del món o bé per desenvolupar projectes de cooperació internacional, entre altres.
Així, els grups que van anar a Maçanet van optar per anar «molts dies a les gorgues a causa de l’onada de calor». A banda, van fer un taller de pionarisme, que consisteix a elaborar construccions de fusta al riu, un altre taller de samarretes, una gimcana de jocs tradicionals, una remuntada de riu i els «bons dies i les bones nits», espais amb un contingut més pedagògic on es canten cançons o es fan altres jocs.
En aquest sentit, els escoltes també van aprofitar per fer un quo vadis (en català, «on vas?») per tal de conèixer el poble de Maçanet de Cabrenys. Per acabar, van fer la tradicional cerimònia del cau, que consisteix a fer una promesa al grup escolta. «També vam fer ganxet, polseres... tot allò típic de l’estiu, en el temps lliure que teníem».
«Durant l’any els caps ens encarreguem de gestionar els permisos d’allà on anirem a dormir, de dissenyar les rutes... I els nens escullen a on anirem i s’encarreguen d’aconseguir diners per pagar-se el viatge». Així, preparen campanyes econòmiques per finançar la sortida, per exemple fent quines o dessuadores, com ha estat el cas de l’AEIG Joan Pons. «Són els nens qui tenen la iniciativa d’aconseguir els diners, d’aquesta manera també aprenen a ser autònoms», va afegir Candanedo.
En canvi, els Esplais de la Garrotxa encara no han tornat a fer campaments, tot i que sí que continuen fent colònies. Segons Eloi Salgueda, monitor i president de l’entitat, la covid va fer que els campaments s’aturessin, i ara que els podrien reprendre, els falten monitors. «En el nostre cas, per Setmana Santa fem cursos del títol de monitor, que és quan es feien els campaments, i ens trobem que força monitors dels Esplais estem fent de monitors en aquests cursos per ensenyar a nous companys a ser-ho». «El que sí que fem són excursions regularment i colònies tres cops a l’any. Al començament de l’estiu vam anar al Mas Pinadella, a Sant Joan les Fonts», va exposar Salgueda.
A la Pinadella una cinquantena de nens d’entre tres i setze anys hi van passar quatre dies, enganxant la nit de Sant Joan, i van aprofitar per celebrar la revetlla junts. A banda, els esplais van fer tot tipus d’activitats, com un joc de rol on els monitors interpretaven diferents personatges, i els infants havien d’anar passant de personatge a personatge demanant informació i contrastant-la, per acabar resolent un enigma. Aquest joc, expliquen, es va fer per equips per fomentar la coordinació i cooperació que busquen que hi hagi entre els infants.
A més, per passar la calor, els monitors van ajudar-se principalment d’activitats d’aigua, com una pista de sabó gegant, jocs a la piscina del Mas, relleus amb aigua, activitats d’equilibri refrescants i un joc de bombolles gegants.
«Ens falten monitors»
Pel que fa a la manca de monitors que explica Eloi Salgueda a la Garrotxa, Nora Candanedo hi coincideix des de Girona: «Hi ha molts nens que s’estan apuntant al cau, aquest any passat ens haurien faltat per anar bé un o dos caps més per unitat», va dir. A cada grup, va precisar la cap del Joan Pons, hi ha una vintena de nens i quatre o cinc caps, el que significa que són gairebé 120 membres.
Així, els locals que tenen els queden curts. «Tenim un local que se’ns ha fet petit i l’Ajuntament ens va cedir la caseta de la Devesa, però això implica que hàgim de dividir les unitats», va argumentar la portaveu de l’AEIG Joan Pons, fet que valora negativament pel desenvolupament del cau. En aquest sentit, la cap de l’agrupament va manifestar que troben a faltar el suport de l’Ajuntament per facilitar-los la seva tasca. «Nosaltres no rebem res a canvi, som voluntaris», va declarar.
A la Garrotxa, els esplais funcionen com a entitat des de fa trenta-sis anys i actualment compten amb quatre esplais de cap de setmana -Petardos, Gamosinos, joves Gamosinos i Selenites- i un esplai diari, Garbuix. Mentre que els esplais de cap de setmana es reuneixen cada dissabte a la tarda i segueixen el model d’educació en el lleure amb l’impuls de joves monitors voluntaris, a Garbuix, segons explica Salgueda, «hi ha monitores que s’encarreguen d’una part de reforç escolar i d’una altra d’educació en el lleure».
En aquest cas, l’entitat té un conveni amb l’Ajuntament i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, que finança l’espai per poder pagar el sou a aquestes monitores. En total, els Esplais de la Garrotxa compten amb 150 infants.
L’educació en el lleure
«Nosaltres fem servir molt l’eina educativa del joc, i amb les vivències que fem, sobretot amb les colònies, busquem educar els infants perquè creixin com a persones, a través dels valors», va indicar Eloi Salgueda. «Intentem que la mainada tingui esperit crític, que pugui estar bé per si mateixa i amb la societat», va afegir.
A l’AEIG Joan Pons també entenen el joc com a base de les activitats duen a terme: «El nostre model educatiu consisteix a aprendre jugant», va explicar Candanedo. Cada dissabte a la tarda fan activitats i un cap de setmana al mes marxen d’excursió. La seva voluntat, asseguren, és descobrir la natura a través dels jocs. «El nostre lema és ‘Deixem el món millor del que l’hem trobat’», va dir la cap d’aquest agrupament amb quaranta-tres anys d’història i en constant creixement.
En el cas de l’agrupament escolta Joan Pons, ja tenen enllestides les noves incorporacions per aquest curs que ve. De fet, els quatre caus de Girona -Vista Alegre, Pare Claret, Sant Narcís i Joan Pons- fan la preinscripció de manera unitària durant el juny per tal que tothom que ho demani pugui tenir una plaça. «Hi posem totes les nostres ganes i ens alegra molt veure que les famílies confien en nosaltres i els seus fills s’ho passen bé», va dir Nora Candanedo.
