Barcelona, 2019. Ariadna Oliver, una il·lustradora i dissenyadora gràfica gironina, de Sant Narcís, que havia acabat els seus estudis en el món audiovisual a l’ERAM el 2016, comença a obrir-se camí en l’aventura professional a Plataforma Editorial, a la branca que més l’apassiona, la infantil i juvenil. Sempre li ha agradat llegir i, sobretot dibuixar. S’ha comprat un iPad pro i quan acaba de treballar «surto corrents cap a casa» per practicar. S’ha obert xarxes socials, fins i tot, Instagram, per penjar-hi els seus treballs. I un dia, de cop, la seva vida fa un tomb, inesperat. «Soc molt fan d’Ariana Grande i havia fet un fanart del seu videoclip Seven Rings. La cosa és que poc després em contacta des de Nova York el seu director artístic, em diu que els ha agradat molt, i em proposa si els vull fer esbossos per a productes de marxandatge de la seva gira mundial». Oliver va anar corrent a explicar-ho a la que aleshores era la seva companya de pis. «Pot ser veritat, això?», li vapreguntar. Ho era, no es tractava de cap fake, però aquell encàrrec no es va concretar, tot i que en van venir d’altres per a músics com Khalid, Billie Eilish, Blackpink, Slipknot o Nicki Minaj. Avui, amb 28 anys, Ariadna Oliver treballa de dissenyadora gràfica i directora d’art de la branca juvenil de Penguin Random House i és la il·lustradora de la sèrie infantil Aqua Marina (Galera), que acaba de publicar el cinquè número, El rescat de la Selkie, i promet continuïtat per a l’any que ve. Enrere queden els seus treballs en altres obres com La diversión de Martina, Alexia Superfutbolista o Los sueños de Luna Fulgencio, entre molts d’altres.
Tot va començar molts anys enrere, a Sant Narcís, quan Oliver, sent encara una nena, ja tenia necessitat de dibuixar. «M’encantava. Era molt creativa i agafava folis de casa i feia com si il·lustrés llibres», recorda amb un somriure. Va créixer amb el Club Super 3 i sèries com La màgica Doremi. El dibuix era el seu gran hobby, va descobrir el manga, però també es va deixar influenciar per Disney, «m’encanta Pesadilla antes de Navidad i també les produccions de Pixar com Toy Story i Monstruos SA, però també clàssics com La bella y la bestia o La Sireneta».
Més tard va aparèixer en la seva llista de prioritats Harry Potter, per anar formant un estil, una manera de fer, que creixia en proporció a mesura que anava cremant etapes escolars al Pare Coll i descobria eines com el Photoshop. D’allà va decidir passar al Batxillerat Artístic del Sobrequés, i tot seguit, «com que no volia marxar de Girona i tampoc sabia ben bé què fer, vaig triar els estudis universitaris a l’ERAM, que em van anar bé per formar-me tot i que allà el dibuix va quedar més aparcat». Tenien una faceta més audiovisual, i es va poder formar en guió, edició i producció de curt-metratges, per exemple.
El treball de final de carrera va ser un punt d’inflexió gairebé tan important com el que vindria uns anys més tard amb el correu electrònic americà de l’entorn d’Ariana Grande. «En aquella època encara llegia molt i amb una amiga vam obrir un blog, Books and paradise, on fèiem ressenya de llibres. Allò li va facilitar el primer contacte amb el món editorial, que ja no abandonaria, i també la possibilitat de crear i il·lustrar un llibre. Perquè aquest va ser el seu treball. «Anava molt perduda i se’m va acudir això. Fer un llibre. Era molt curtet i senzillet, per a nens de 4 anys. Es deia Astèria (estrella) i explicava una història molt emotiva. Vaig treure bona nota i per a mi va ser rellevant perquè estava inspirada en la meva mare, que havia tingut un càncer».
Astèria té com a protagonista una nena petita que té la mare malalta que creu que si pot aconseguir una estrella, la podrà guarir. «La veu reflectida a l’aigua i intenta pescar-la, però no pot i unes cuques de llum que ho veuen fan una escala que la porta al cel. Quan és a dalt i es veu a ella reflectida entén que l’estrella és ella, i que ella és el que realment necessita la mare», declara Oliver. Un dels seus somnis seria recuperar el relat i reeditar-lo, poder publicar aquesta obra tan personal escrita i il·lustrada per ella mateixa.
Amb els estudis acabats i fent els primers passos en el món editorial, abans de la pandèmia, va arribar-li per sorpresa la possibilitat de fer esbossos per a grans músics internacionals produïts per Universal. L’encàrrec per a Ariana Grande no va acabar fent-se («va ser una llàstima perquè tenia coses molt boniques, però va venir la pandèmia», tot i que n’hi van fer d’altres igual d’il·lusionants. Ariadna Oliver recorda que «no m’hi vaig fer rica, però va ser una etapa molt maca. Quan no va reeixir allò d’Ariana Grande em van dir que m’escriurien aviat per oferir-me d’altres coses» i així va arribar una proposta pel cantant i compositor americà Khalid. «Era al·lucinant veure fotos del Madison Square Garden de Nova York amb botiguetes venent roba amb les meves il·lustracions», recorda la gironina.
Va decidir fer-se autònoma i combinava la feina a Plataforma Editorial amb els treballs per a Universal. I així va arribar l’encàrrec de Billie Eilish, una superestrella per a qui «vaig fer marxandatge som samarretes i un joc de cartes que es venia a la plana web». També va col·laborar amb esbossos per a una altra artista de prestigi, Nicki Minaj.
La pandèmia va tallar aquella via d’il·lustració per a grans figures del pop, però en va obrir d’altres, consolidant Ariadna Oliver en el panorama editorial. Des de principi d’any treballa a Penguin Random House en tasques més directives sense que hagi hagut de renunciar a la il·lustració de llibres infantils. Abans va fer La diversión de Martina perquè la il·lustradora original no podia seguir i ha pogut continuar la saga. I la vigília del confinament li van proposar Aqua Marina, el seu projecte més personal i estimat, i l’únic que avui encara manté. «És un procés que m’agrada, que he viscut des de zero, i sempre hem estat parlant l’editora, l’autora i jo com a il·lustradora».
Ara la seva feina principal està a Penguin Random House, com a dissenyadora gràfica i directora d’art de la branca juvenil. Oliver admet que té més responsabilitat directiva, tot i que valora que pugui seguir amb el projecte personal d’Aqua Marina. Un relat protagonitzat per Aqua, una sirena que viu a Sirenapolis, una ciutat misteriosa amagada a l’oceà, on viu moltes aventures. «Li tinc molta estima, és un projecte personal i a més entronca amb aquella Sireneta de Disney que quan era petita em tenia també el cor-robat».
Segons Ariadna Oliver «la història és bonica i divertida, hi ha moltes aventures i a més trobem un missatge de consciència ecològica per als més petits que és que cal cuidar l’oceà perquè allà dins també hi ha vida». De la sèrie ja se n’han publicat cinc volums, el darrer aquest mateix mes, amb molt d’èxit entre la mainada d’entre vuit i dotze anys. Per l’any que ve probablement hi haurà noves aventures d’Aqua i els seus amics, i Oliver tampoc descarta algun dia complir aquell vell somni de veure editat Astèria. El treball de final de carrera que va obrir una mica la porta a tot el que ha vingut després. «M’agradaria redibuixar-lo de zero», assegura, amb un somriure.
