Isidre Fainé, l'executiu que havia enrotllat bobines

"Estic orgullós d'haver nascut en una família humil", va afirmar el 2008 el nou president de les caixes d'estalvi espanyoles, Isidre Fainé, després de rebre el premi Ambaixador de Regió7, diari del mateix grup editorial que Diari de Girona. Els Fainé eren una família de pagesos de les Escodines, un dels barris mes antics de Manresa, i el 1942, quan l'Isidre hi va néixer, dels portals de les cases encara en sortien carros. Eren uns pocs carrers amb negocis modestos, llogaters que treballaven a les fàbriques, i una forta personalitat. Fainé va deixar aviat les Escodines i Manresa, però aquests no han abandonat el seu cor: "les meves arrels han contribuït al meu desenvolupament personal i professional", va dir en aquella ocasió, en la qual també va recordar amb orgull que "l'esforç i la dedicació dels meus pares han estat el meu referent durant tota la vida". Els seus pares, que li van transmetre uns valors molt clars: "treballar amb un alt grau d'exigència, estimar la justícia, guanyar la confiança de les persones, conèixer la gent i ajudar-la, defensar la llibertat, ser desprès i viure amb sobrietat". Un full de ruta exigent que, aplicat amb perseverança, ha guiat fins al cim aquest home intel·ligent que no va néixer entre comoditats, i les mans dels quals s'han tacat amb el greix del taller: als 13 anys ja treballava en un de reparació de bicicletes per 52 pessetes a la setmana, i als 19 anys va entrar en un fàbrica de bobines elèctriques de Barcelona.

Per això té les mans fortes, amb dits gruixuts: es van fer forts "enrotllant bobines", segons explicava el 2007, després de ser nomenat president de La Caixa. Enrotllar bobines estava més a prop del seu interès per la física, que volia convertir en la seva carrera universitària després de no haver deixat mai de compaginar treball i estudis. Però la vida el va dur per altres camins: "em va sortir una oferta de treball en el Banc Atlàntic i m'hi vaig presentar". Així va començar la seva trajectòria en l'univers de les finances. El seu examinador va quedar impressionat amb aquell jove que s'havia presentat a les 11 del matí i a qui no havia rebut fins a al cap d'onze hores. Cap a mitjanit va pronosticar: "en vint anys vostè arribarà a director general". No va haver d'esperar tant.

Va renunciar a la carrera de Física per la d'Econòmiques, i després de concloure-la, el 1964 va ser nomenat director d'inversions del Banc Atlàntic. Cinc anys mes tard, el 1969, va rebre un encàrrec dels que marquen caràcter i defineixen el directiu: treure de la fallida el Banco de Asunción, al Paraguai. Després de tornar, va ser nomenat director de Banca Jover el 1974, de Banc Unió el 1978, i el 1982 es va incorporar a La Caixa com a sotsdirector general. El 1995 va ser nomenat director general adjunt executiu, fent parella amb Antoni Brufau, després president de Repsol YPF, i el 1999 va assumir la direcció general de l'entitat catalana. Finalment, el 2007 va succeir Ricard Fornesa com a president.

Perseverant, intel·ligent, discret i eficaç, se sol comparar el seu treball com a president d'Abertis amb la del seu company Antoni Brufau al capdavant de Gas Natural. Abertis, empresa de gestió de serveis públics vinculada a La Caixa, ha anat creixent amb discreció, sumant interessos mundials en la concessió d'autopistes (Espanya, França, Itàlia, Portugal i diversos països americans), telecomunicacions, aeroports, aparcaments i parcs logístics. Abertis es va ficar en el protegit mercat italià després d'anys de gestió discreta i va aprofitar, per fer-ho públic, un moment de traspàs de poders (en aquella ocasió, entre Berlusconi i Prodi). Brufau, en canvi, va voler adquirir Endesa a cop de OPA i va despertar amb això tots els diables, que van fer fracassar l'operació.

"Sempre m'he vist com un corredor de llarga distància", deia Fainé fa només tres anys, després de complir els 65 i passar de director general a president de La Caixa. Incansable, ha estat fundador i president del Cercle Financer, i president del capítol espanyol del Club de Roma i la ?Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), que reuneix la crema de la professió. Ara, al capdavant de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis, haurà de posar les seves capacitats al servei del sector en un moment especialment delicat. No podrà ?descansar, ni ganes: "l'esforç ha estat una constant en la meva vida". Al capdavall, amb un parell escàs de setmanes d'estiueig amb tota la família, néts inclosos, en té prou.