El dilluns 1 d'abril podríem llegir, pràcticament a tots els mitjans escrits, i que ja ho havíem vist i sentit el dia anterior, titulars semblants a aquest: «Desenes de milers de persones de l'Espanya buidada prenen Madrid no per fer-se sentir, sinó perquè es prenguin mesures», i és que efectivament desenes de milers de persones, 100.000 segons els organitzadors i 50.000 segons la Policia Nacional, es van manifestar diumenge 31 a Madrid per exigir «igualtat, vertebració, equilibri territorial i mesures contra la despoblació», en una concentració convocada per Soria Ja! i Terol Existeix a la qual s'han unit més de 80 plataformes. En aquest sentit, és important tenir en compte que en els últims 25 anys, Espanya ha vist com creixia el nombre de municipis de menys de 101 habitants en un 60%. La forta emigració, la població molt envellida, les seves altes taxes de mortalitat, la desaparició de serveis bàsics, pitjors comunicacions, el fet de tenir zones agràries poc rendibles, etc., empeny l'abandó cap a les ciutats. Els que procedim de zones amb poca població, encara que no són regions despoblades, coneixem de primera mà la gravetat d'aquest tema que és creixent. Un amic d'una d'aquestes zones em deia: «Ja hi ha agències immobiliàries que consagren la seva activitat a vendre municipis o llogarets o parròquies buides, especialment a Galícia». I és un fenomen creixent, aquí i fora, a tot Europa, ja que la població jove tendeix a abandonar aquests municipis i emigrar a les grans ciutats a Espanya o l'exterior. Aproximadament en els últims 25 anys, hem vist com tot un seguit de dificultats empenyien a l'abandonament cap a les ciutats d'entre 30.000 i 500.000 habitants, el nombre es manté gairebé constant. Això està fent que neixin, que es creïn, noves tipologies territorials camí de la desertització demogràfica d'una bona part de l'Estat. No és d'estranyar, per tant, que grups, universitats, ministeris i partits polítics sembla que s'estiguin bolcant sobre el tema i tractin de trobar solucions buscant fins i tot entre els instruments que ofereix la Unió Europea (UE) a través del Tractat de Lisboa o el Tractat de Funcionament de la UE. Per això, és d'elogiar que algunes figures, entre elles el ministre d'Agricultura, s'hagi reunit al començament d'any amb la comissionada per al Repte Demogràfic, Isaura Leal, amb qui ha abordat els avenços en el procés d'elaboració d'una Estratègia Nacional davant el repte demogràfic, en el qual col·laboren tots els ministeris en els seus àmbits de competència per afrontar els reptes demogràfics, essent el principal d'ells el despoblament territorial.
Hi ha també un altre factor positiu en aquesta lluita contra el despoblament rural que ens ve de Brussel·les i es basa en l'esmena presentada el desembre al Reglament del Parlament Europeu i del Consell, sobre els criteris de repartiment dels fons europeus per al període 2021-27, pels eurodiputats hispans, entre els quals es comptava amb Esther Herranz García, de la Rioja i experta europeista en temes agraris, a la qual he sentit parlar diverses vegades. Aquesta esmena diu que en «àrees davant de reptes demogràfics», en programes operatius que siguin cofinançats per l'ERDF i cobreixin àrees que enfronten greus o permanents reptes naturals o demogràfics tals com als que es refereix l'article 174 del TFEU, s'ha d'expressar especial atenció per abordar els reptes que enfronten aquestes àrees. En particular, les àrees de nivell NUT3 o agrupació d'unitats administratives locals (Laus) amb una densitat de població inferior a 12,5 habitants per km2 per a les àrees escassament poblades i menys de 8 habitants per km2 per a les àrees molt escassament poblades, o amb una mitjana del descens de la població de més de l'1% entre 2007 i 2017, hauran de ser subjectes de plans específics regionals o nacionals per augmentar el seu atractiu, incrementar la inversió empresarial i augmentar l'accés digital i dels serveis públics, incloent-hi un fons en acords de cooperació. La importància d'aquesta esmena és que, per primera vegada, s'estableix com a criteri per aplicar l'article 174 del TFU (Tractat de Lisboa) «l'agrupació d'unitats administratives locals (Laus)». Les al·legacions han de ser discutides durant el 2019. Si s'aprova, que és el més probable, comptaríem amb un instrument perquè es reconeguin les interregions i puguin ser tingudes per Eurostat en igualtat d'informació que les «Àrees urbanes funcionals», cosa que permetrà tenir criteris objectius per ser avaluats en la recepció dels fons comunitaris per al període 2021-27. Hi ha un moviment altament sensibilitzat amb aquest problema que no és menor, que afecta avui una part molt substantiva del territori, a diverses desenes de províncies, sigui a la zona celtibèrica (Sòria, Terol, Conca) o la franja amb Portugal, i que requereix solucions. És cert que no només està passant a Espanya. La preocupació a França per aquest mateix fenomen d'abandó poblacional és parella a l'espanyola. Per això caldrà animar les autoritats nacionals, autonòmiques, provincials i locals a col·laborar en la lluita contra aquesta despoblació, frenar-la i invertir, si és possible, aquesta tendència. El repte de vertebrar el nostre medi rural i lluitar contra la despoblació és cosa de tots, tant de l'administració pública (estatal, regional, provincial i local) com de la iniciativa privada. Els diagnòstics són clars, tots els compartim, la manifestació del 31 de març va servir perquè ens conscienciem, ara toca passar a l'acció. Les plataformes que van organitzar la manifestació l'anunciaven amb el lema «Les nostres veus han de ser un clam per exigir als governants plans que atenguin de forma preferent Sòria i que reparin el deute històric amb aquesta terra», esperem que aquesta reivindicació serveixi realment per a alguna cosa.
