L'FMI adverteix que el dèficit espanyol es multiplicarà per 5 i el deute creixerà un 29%

Ni aquesta crisi és com les anteriors ni els guardians de les finances internacionals respiren com els seus predecessors. Almenys, de moment. La debacle econòmica generada pel coronavirus ha desbaratat la disciplina fiscal a tot el món en obligar els governs a sortir al rescat de les seves empreses i treballadors, un salvavides que deixarà el deute públic en un rècord històric proper al 100% del PIB global. Però també ha deixat en suspens el dogma neoliberal de les últimes dècades. El Fons Monetari Internacional va advertir ahir que el risc més immediat no està en l'explosió de l'endeutament, sinó en la temptació de retirar les ajudes fiscals abans d'hora. No només això. També insta els estats a augmentar la inversió pública per adaptar les seves economies als nous temps.

El missatge de fons de l'FMI serveix per treure una mica de ferro a l'enorme forat pressupostari que està deixant aquesta crisi, la més devastadora en gairebé un segle. Una crisi que té Espanya entre els seus principals damnificats, amb una contracció prevista del seu producte interior brut (PIB) per a aquest any del 12,8%, una xifra sense comparació entre les economies avançades. La pèrdua de riquesa i l'esperada caiguda en la recaptació d'impostos multiplicarà per cinc el seu dèficit públic, que passarà del 2,8% el 2019 al 14,1% a finals del 2020. Aquest desfasament en els comptes estatals està quatre punts per sobre de la mitjana de l'eurozona, encara que per sota de les tres grans economies anglosaxones: Estats Units (18,7%), Canadà (19,9%) i el Regne Unit (16,5%).

Endeutament públic

També es dispararà el deute públic, quan començava a revertir el seu particular calvari de l'última dècada, en què va encadenar la Gran Recessió amb la crisi del deute sobirà de l'euro. De representar el 95,5% del PIB espanyol l'any passat, passarà al 123% a finals d'aquest exercici, un increment de gairebé el 30%. Només Itàlia, Grècia i Portugal superaran el seu volum d'endeutament al continent. Tot i el cop generalitzat, el context actual de baixíssims tipus d'interès i diferencials negatius, ha portat l'FMI a predir una estabilització del deute en els propers cinc anys i una reducció significativa dels dèficits públics. En el cas d'Espanya la primera baixaria fins al 119% el 2025 i el dèficit quedaria en el 4,4% aquest mateix any.

El fons no sembla massa preocupat per aquests desajustos, que en altres temps haguessin alarmat els falcons fiscals i afilat els ganivets de l'austeritat. «Els dèficits públics el 2020 estan cridats a augmentar una mitjana del 9% del PIB i el deute públic (global) s'acostarà a un rècord del 100%», estableix l'informe fiscal presentat ahir al matí a Washington. «Però tot i això cal fer més per fer front a l'augment de la pobresa, la desocupació, la desigualtat i fomentar la recuperació econòmica», afegeix.

Canvi de paradigma

Mai en l'última dècada es va apreciar tan clarament el canvi de paradigma en una institució que porta temps intentant allunyar-se dels dimonis del seu passat. Un camí que ha resultat més zigzaguejant que recte, com saben bé els grecs i altres receptors dels seus rescats. Però el Fons advoca ara per aprofitar la crisi i la mànega de liquiditat dels bancs centrals per crear economies «més resilients, inclusives i verdes» mitjançant les injeccions de diners públics.

D'acord amb els seus propis càlculs, un increment de l'1% en la inversió pública té el potencial d'augmentar un 2.7% el PIB, així com un 10% la inversió privada i crear pel camí entre 20 i 33 milions de llocs de treball, ja siguin directes o indirectes. Però aquesta inversió, segons assegura aquest organisme internacional, s'hauria de centrar en els sectors que seran crítics per fer front als desafiaments que planteja el futur. «La inversió en sanitat i educació, en infraestructures digitals i verdes, pot connectar la gent i millorar la productivitat de tota l'economia, així com la capacitat de fer front al canvi climàtic i futures pandèmies», estableix l'organisme en el seu darrer informe divulgat.