La penúltima pujada del salari mínim interprofessional (SMI), a 900 euros, la major en els últims 40 anys, va beneficiar a 1,4 milions de treballadors. No obstant això, això també va tenir un efecte perniciós sobre l’ocupació. El Banc d’Espanya va publicar ahir un nou informe amb la cara i la creu de l’increment de l’SMI realitzat pel Govern en el 2019. L’organisme no considera que provoqués directament una destrucció d’ocupació, però sí que va llastrar les noves contractacions. Fins al punt que l’organisme presidit per Hernández de Cos afirma que l’increment del sou mínim fa dos anys va obstaculitzar la creació d’entre 85.400 i 154.000 ocupacions.
Mentre el debat sobre si descongelar o no el salari mínim i prolongar la cadena d’increments més enllà dels 950 euros comença a reavivar-se, el Banc d’Espanya ha publicat el seu balanç sobre què va passar en aquest mateix punt fa dos anys. L’ens públic disposa ara de les dades suficients per poder realitzar un informe de 47 pàgines amb diverses simulacions sobre com hauria evolucionat l’ocupació si l’executiu no hagués pujat aquest 22% l’SMI i comparant-los amb com realment va evolucionar. I les seves conclusions són que la pujada va beneficiar a qui ja tenia ocupació, amb majors ingressos; però va desincentivar les noves contractacions entre les capes més precàries de treballadors.
Marcat per la prudència
L’estudi del Banc d’Espanya està marcat per la prudència, després que a mitjan 2019 publicarà un primer exercici en el qual, mitjançant projeccions, i no dades consolidades, augurarà la destrucció de 125.000 ocupacions. Dos anys després, l’organisme passa de la «destrucció» a deixar «de crear» i fixa aquesta forquilla de cost d’oportunitat entre 85.400 i 154.000 ocupacions. El que vindria a ser entre el 0,6% i el 1,1% de la població assalariada espanyola (al gener del 2019 hi havia 14,2 milions de treballadors del règim general).
