La «Lei Rider» entra en vigor aquest dijous i ha fet un tomb al sector de les plataformes digitals dedicades al repartiment a domicili. La norma ha posat data concreta a una transició cap a la qual ja empenyien els tribunals i ha accelerat el procés, que cadascuna de les companyies ha interpretat a la seva manera. Des del model mixt de Glovo, fins les subcontractes d’UberEats, passant pel nou conveni col·lectiu de JustEat o la sortida de Deliveroo del mercat espanyol. El denominador comú entre els que es queden és que, malgrat la nova norma, aquesta no posa fi a la conflictivitat laboral en un sector llastrat pels litigis i les polèmiques durant els últims anys. Malgrat la partitura comuna –literalment un foli de llei- i la voluntat del Ministeri de Treball de ser clar en el text, cada plataforma ha reaccionat a la seva manera i Glovo –líder en el sector- ha apostat per mantenir a treballadors autònoms en la seva operativa. La novetat és que aquests cohabitaran amb «riders» contractats directament com a assalariats; una cosa que li venien indicant els tribunals durant els últims anys en les seves sentències i que la firma rebutjava. Les subcontractes de UberEats també perillen. «En cas d’estar operant com a repartidor autònom, t’informem que a partir del 12 d’agost no podràs continuar proporcionant serveis de repartiment a través de la nostra plataforma», resa el missatge remès des d’UberEats a la seva flota de repartidors.
