L’1% més ric a Espanya acumula prop del 25% del patrimoni total

El repartiment desigual de les fortunes i el patrimoni també afecta Espanya. Segons el macroestudi del World Inequality Lab, publicat ahir, l’1% dels espanyols més rics tenen un 24,2% de la riquesa patrimonial del país, mentre que el 50% més pobre només en disposa del 6,7%.

L’informe, elaborat pel prestigiós economista francès Thomas Piketty i el seu equip, adverteix sobre les desigualtats econòmiques a Espanya, malgrat formar part del club de països europeus que millor aconsegueixen frenar aquest problema, sobretot en comparació amb la resta de continents. «Espanya és un país relativament igualitari en comparació dels veïns europeus. (…) Els nivells de desigualtat resulten semblants als de França i inferiors als que mostra Alemanya», apunta el macroestudi del World Inequality Lab, del qual també formen part Gabriel Zucman, Lucas Chancel, Emmanuel Saez o la madrilenya Clara Martínez-Toledano .

El 10% dels espanyols més rics acapara el 34,5% dels ingressos per la feina i el capital, mentre que al conjunt d’Europa copa el 36%. Això no obstant, aquests percentatges són calculats abans de la redistribució fiscal, especialment beneficiosa en el cas espanyol per a les rendes més altes. De fet, aquestes desigualtats es disparen en el cas de la riquesa patrimonial. El cim de la piràmide (l’1%) disposa de gairebé una quarta part del patrimoni immobiliari del país. El 57,6% d’aquestes fortunes estan a les mans del 10% més ric. Les classes mitjanes –la franja intermèdia entre el 10% més onerós i el 50% modest– posseeixen el 35,8%.

«Durant els últims 30 anys, malgrat les bombolles financeres i les fallides, la riquesa patrimonial del 10% s’ha mantingut molt estable», indica l’informe. I precisa que això és degut al fet «que els rics espanyols van vendre una part dels seus actius immobiliaris quan va esclatar la bombolla el 2008». Des d’aleshores, acaparen una part creixent del pastís immobiliari.

Espanya no escapa a la tendència mundial de concentració de riquesa a la cúspide. El 10% de la població més acabalada concentra el 76% del patrimoni mundial i el 52% dels ingressos. Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà representen les regions amb més desigualtats de tot el món. En canvi Europa és el continent amb una redistribució més equitativa. Tot i això, els autors de l’informe assenyalen que les desigualtats entre les poblacions dels estats més pobres i dels més rics han disminuït en les dues últimes dècades, però alhora s’han incrementat a l’interior dels països.

Efectes del neoliberalisme

Piketty i el seu equip mostren com les desigualtats econòmiques es van reduir a Espanya al llarg del segle XX. Com va passar a la resta d’Europa, aquesta tendència es va aturar amb l’auge del neoliberalisme a partir del 1980. Des de llavors, van augmentar durant la dècada dels 80 i després de les crisis financeres del 2008. De moment, no s’observa un increment significatiu amb la recessió provocada pel covid-19.

Els diferents nivells de riquesa també es veuen reflectits en les emissions de diòxid de carboni. Segons el macroestudi, els espanyols més adinerats tenen una incidència molt superior en el canvi climàtic respecte dels més pobres. L’1% més ric emet 64,7 tones anuals per persona i el 10% 20,8 tones. En canvi, aquest percentatge al 50% de la població modesta baixa a 4,6 tones per càpita.

Com a punt positiu, l’informe mostra la igualtat creixent en la distribució de la riquesa entre homes i dones. Les espanyoles tenen el 40% de les rendes del treball. Un percentatge inferior al seu pes a la població, però molt superior al 24,7% del 1990.