La invasió d’Ucraïna per part de Rússia i la intensificació de les operacions militars es poden notar a les taules de tot el món, ja que entre els dos països són responsables del 29% de la producció mundial de blat i del 80% de la d’oli de gira-sol, i només Ucraïna proporciona el 16% del blat de moro que s’exporta a la resta del planeta. Amb les exportacions aturades per la guerra i amb poques perspectives que desescali el conflicte, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) comença a avançar que hi haurà conseqüències negatives en els preus i en el comerç mundial de cereals i olis.
De fet, l’índex de preus dels aliments de la FAO va marcar un rècord històric al febrer, arribant als 140,7 punts, un 20,7% més que fa un any i 3,1 punts per sobre de l’anterior màxim, que data de febrer de 2011. Els components de l’indicador responsables del repunt són els olis vegetals (+8,5% respecte el mes anterior), els lactis (+6,4%), el blat de moro (+5,1%) i el blat (+2,1%). Exceptuant el cas dels lactis, que estan relacionats amb una producció més baixa a Europa i Oceania i un augment de la demanda a Àsia, en la resta d’elements la guerra s’identifica com una de les causes de l’increment; i això que la FAO aclareix que l’indicador s’elabora amb els preus mitjans al llarg del mes, i per això «només incorpora parcialment els efectes als mercats del conflicte d’Ucraïna».
Així, la pujada dels olis està relacionada, segons la FAO, amb «la sostinguda demanda mundial d’importacions» sumada a «les reduïdes disponibilitats exportables d’oli de palma a Indonèsia, les perspectives més baixes de producció de soja a Amèrica del Sud i les preocupacions sobre la reducció d’exportacions d’oli de gira-sol a causa de les pertorbacions a la regió del Mar Negre». En el cas del blat, aquestes «pertorbacions» són l’única raó que l’organització multinacional assenyala com a responsable de l’augment, i en el blat de moro es combinen l’increment del preu del blat i «la situació dels cultius a Amèrica del Sud» amb «la incertesa en relació amb les exportacions de blat de moro d’Ucraïna» per explicar l’alça dels preus. Tot, en un context en què els preus de l’energia, els fertilitzants i els pinsos -que també estan molt relacionats amb el conflicte- «tendeixen a reduir els marges de beneficis dels productors d’aliments, descoratjant-los a invertir i a ampliar la producció», segons l’economista de la FAO Upali Galketi.
Exportacions en perill
Els preus rècord i la guerra arriben en un moment de màxims històrics de producció mundial de cereals rn diferents països del globus, entre ells de blat i blat de moro a Ucraïna, que no obstant poden acabar derivant en menors exportacions de les previstes pels «danys importants» en les infraestructures, particularment les «portuàries i ferroviàries» causades pel conflicte. La FAO pronostica que el comerç mundial de cereals assoleixi els anys 2021 i 2022 els 484 milions de tones, un 0,9% més que l’exercici anterior, però això era abans de tenir en compte «les possibles conseqüències del conflicte a Ucraïna en els fluxos comercials procedents d’aquest país i de la Federació de Rússia».
Per al que queda de la campanya 2021/2022, que acaba el 30 de juny, s’esperava una exportació per part de Kíev de 6 milions de tones de blat i 16 milions de tones de blat de moro, mentre que de Moscou es comptava amb 8 milions de tones de blat i 2,5 milions de tones de blat de moro. Una alteració d’aquestes xifres podrien fer malbé el rècord mundial esperat en el comerç del blat, que s’estimava en 194 milions de tones (4,8 milions més que l’exercici anterior), i en una reducció més forta del previst en el cas del blat de moro, per al qual es calculava un intercanvi internacional de 237 milions de tones, 2,1 tones menys que el 2020/2021.
La pujada dels preus dels cereals i les disrupcions en els enviaments procedents de Rússia i Ucraïna poden afectar greument economies en desenvolupament que depenen molt d’aquests països per a l’elaboració del pa i altres aliments bàsics. Egipte, el principal importador de blat del món, rep un 54,7% del que compra de Rússia i un 14,7% d’Ucraïna; Tunísia depèn en un 47,7% del blat de Kíev, i el Líban en més d’un 60%. Els països més afectats ja busquen alternatives en mercats com l’Índia, que ha concatenat cinc anys de producció rècord de blat, o Austràlia, que també viu temporades de bones collites.
A Espanya, els cereals de la zona del Mar Negre són especialment importants per a la fabricació de pinsos per a bestiar; el 30% de les compres de blat de moro per a aquest objectiu es feien fins ara a Ucraïna. El sector agroalimentari està preocupat per la possibilitat d’una interrupció del subministrament, així com per les possibles sancions de Moscou en represàlia a les imposades per la UE que veten l’entrada de nous productes al mercat rus, com passa des del 2014 amb la carn, les verdures o les fruites.
