La concentració bancària ha tingut dues conseqüències: «una que preocupa i una altra que no tant». Així va resumir la situació del sector financer català i espanyol Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers. El responsable d’aquesta fundació privada creada per les principals entitats de crèdit que ofereix formació en finances explica que les darreres fusions i adquisicions que hi ha hagut a Espanya des de la crisi econòmica del 2008 està arribant al límit, tot i que encara veu «marge» per a futurs moviments.
«La concentració està al límit, però les marques que hi ha actualment tenen marge de competència», va assegurar. Per a Soler, el tancament d’oficines i la reducció de personal ha estat una conseqüència «lògica» de la concentració, i aquesta no és «massa preocupant» perquè ha permès que el sector bancari hagi guanyat solidesa. «Les oficines eren excessivament nombroses, es normal això que ha passat en els darrers anys», va manifestar.
La conseqüència que el director de l’IEF sí que va assenyalar com a «preocupant» és que hi ha municipis que s’han quedat directament sense seu bancària, i per tant, sense oferir servei directe a la població. «Aquí sí que ens hem de preocupar, perquè aquests serveis haurien de ser accessibles a col·lectius que sí que ho necessiten, com ara la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda».
En aquest sentit, Soler va confiar en què el sector bancari resolgui aquesta situació. «Hauria de poder; hi ha alternatives, com ara les oficines mòbils, o a través d’assistents socials, caixers automàtics en dependències municipals, etc».
A les comarques gironines 123 dels 221 municipis no tenen un punt de retirada de diners. De fet, la desaparició d’entitats en alguns municipis ha generat rebuig entre la població, i en alguns casos, la pressió veïnal ha obligat els bancs a recapacitar, com va passar fa un any a Calonge amb l’oficina de CaixaBank.
El març passat la Diputació de Girona va aprovar una moció del PSC que consistia en concedir finançament als consistoris de municipis petits per instal·lar caixers automàtics. La diputada i alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, va explicar que l’ens supramunicipal atorga, durant sis anys, 600 dels 1.200 euros mensuals que val un caixer automàtic a aquells municipis que ho sol·licitin. De moment, Llanars, Cervià de Ter i Sant Jaume de Llierca s’han acollit a aquesta iniciativa.
Marge de maniobra
Soler augura que a Espanya encara hi poden haver més fusions bancàries, i que fins i tot és possible que la concentració es traslladi a una escala europea. «Tenim un sistema que depèn d’Europa, que està interconnectat. Hi ha possibilitat de veure, per exemple una fusió entre el BNP i el banc Sabadell». Per al responsable de l’IEF, si això encara no ha passat és perquè encara hi ha moltes diferències entre els mercats. «Cada país té el seu nínxol, i uns procediments pròpis. També hi ha encara un cert nacionalisme que impedeix el fenomen, però ja arribarà».
Sobre el model de les caixes d’estalvis, Soler considera que està «mort i re-mort», i que és molt difícil que aquestes entitats tornin a sorgir. «Intentem resar perquè algunes caixes, com Caixa d’Enginyers, segueixin existint, i les fundacions d’alguns bancs mantinguin la seva vinculació amb les entitats».
