Joan Josep Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola, es va comportar ahir de manera «maliciosa», segons va reconèixer ell mateix. Davant la nova llei de l’avortament, que el Govern vol aprovar dimarts vinent, qui també és arquebisbe de Barcelona va argumentar que el veritable motiu que aquesta norma tiri endavant rau en un assumpte que no té res a veure amb la interrupció de l’embaràs: Pegasus, el programa informàtic que ha servit perquè el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espiés dirigents independentistes, inclòs el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que ha portat les relacions entre l’executiu i ERC al pitjor moment en aquesta legislatura.
«I jo em pregunto, i aquesta és una pregunta maliciosa, de cura de poble: és curiós que treguin aquest tema en un moment de certa crisi política, potser és per desviar l’atenció d’altres temes que són importants. I això és utilitzar temes morals per a temes polítics», va assenyalar Omella.
La llei de l’avortament incorpora dues novetats respecte la regulació actual, basada en un sistema de terminis, com a la majoria dels països europeus.
D’una banda, restitueix la possibilitat que les menors de 16 i 17 anys puguin interrompre l’embaràs sense disposar del permís dels pares, que no n’hauran d’estar necessàriament informats, una mesura derogada pel PP el 2015. «A mi em sembla una barbaritat. Els pares tenen dret a opinar», va dir Omella. De l’altra, la llei, almenys l’avantprojecte, regularà l’objecció de consciència dels metges de manera similar al que recull la norma sobre l’eutanàsia.
