La Cambra de Comerç de Barcelona insta les administracions a no només posar al dia projectes d’infraestructures ja previstos per l’Estat, «sinó els grans projectes estratègics per a Catalunya» que «o bé estan molt endarrerits, no tenen prou consens o estan pràcticament oblidats». Aquesta exigència, que inclou com a protagonistes principals el pla de Rodalies i el corredor mediterrani, es produeix una vegada conegudes les preocupants dades sobre el baix nivell d’inversió de l’Estat a Catalunya l’any passat, cosa que va destapar almenys una vintena de projectes paralitzats o endarrerits.
L’organisme, que defensa la gestió de les infraestructures des de Catalunya, insta alhora a que les administracions dialoguin i defineixin el model de l’aeroport de Barcelona al qual s’aspira. Segons la Cambra, la xarxa de Rodalies ha estat «una de les grans oblidades per part del Govern central». I, malgrat que admeten que les obres han començat a engegar-se amb un pla 2020-2030 amb inversions previstes per 6.000 milions d’euros, «la xarxa arrossega anys de dèficits». L’any passat, Adif només va executar el 23,9% del pressupost a Catalunya, i Renfe, el 34,6%, recorda.
Retards «flagrants»
A la xarxa de carreteres hi ha casos «flagrants» de retards, com la B-40. Al port de Barcelona, els nous accessos són «un projecte estratègic per al conjunt de l’economia, ja que forma part del hub logístic intermodal més gran del sud d’Europa». Ara sembla que es reprenen les obres, però amb una dècada perduda. I van amb retard els accessos dels aeroports de Reus i Girona a l’alta velocitat.
Alhora, destaquen que l’aeroport de Barcelona «representa un exemple clar de com el consens territorial és indispensable per desenvolupar una gran infraestructura vital per a l’economia». Les administracions central i autonòmica, apunten, han de «respondre amb la màxima celeritat als requeriments ambientals exigits per Brussel·les i posar fil a l’agulla per definir el model d’aeroport» que es vol «i redactar el pla director corresponent». La Cambra continua apostant per adequar-lo de cara a incrementar la seva continuïtat intercontinental, però advoca per contemplar «totes les opcions possibles perquè la transformació de la infraestructura sigui sostenible».
Destaquen projectes que fa una dècada es van plantejar com a objectius de cara al foment de l’equilibri territorial, però que ara estan «en un punt perillós de retard i fins i tot oblit». Com la línia orbital ferroviària (clau per descentralitzar el sistema de transport públic de la regió metropolitana i donar suport a les connexions transversals a nivell de la segona corona) i l’eix transversal ferroviari. També es recorda que és «fonamental estudiar i planificar la millora de la connexió ferroviària en amplada internacional per a les mercaderies».
