Amb l’inici del juliol es va extingir la moratòria decretada durant l’estat d’alarma que eximia a les companyies amb problemes d’insolvència de sol·licitar el concurs de creditors. Els experts anticipen una allau de fallides, encara que no seran immediates perquè el termini per a fer efectiva aquesta declaració és de dos mesos. La fi de la moratòria arriba amb més de 800 «empreses zombis» a Girona, que són aquelles incapaces de cobrir les seves despeses financeres anuals amb els resultats de la seva activitat. Són les principals candidates a concurs.
El nombre de «empreses zombis» segons els seus estats financers s’ha incrementat en els últims anys a les comarques gironines. Ho assenyalen els informes anuals que elabora la companyia Informa D&B, filial del grup de gestió del risc comercial Cesce. En el seu recent informe de 2022, comptabilitza a Girona 1.843 «empreses zombis», companyies amb més de deu anys d’antiguitat que durant dos anys consecutius no han aconseguit cobrir les seves càrregues d’interessos amb l’excedent d’explotació. En l’informe de 2020, la xifra d'«empreses zombis» a Girona era de 700, per la qual cosa l’increment és de 143 empreses.
Nou de cada deu «zombis» són microempreses i pertanyen, principalment, als sectors de la construcció i les activitats immobiliàries, el comerç, l’hostaleria i els serveis empresarials. Moltes d’aquestes empreses poden veure’s obligades a presentar concurs de creditors després de la fi de la moratòria decretada pel Govern durant l’estat d’alarma per la pandèmia i que es va anar prorrogant fins al passat 30 de juny. Durant aquest any, i fins a juny, es van registrar a les comarques gironines 49 concursos de creditors, la qual cosa va suposar un descens del 20,97% respecte al mateix període de 2021. No obstant això, els experts preveuen un al·luvió en el segon semestre després de la fi de la moratòria concursal.
El terme «empresa zombi» també s’utilitza per a nomenar a societats inscrites en el Registre Mercantil que no desenvolupen activitat comercial i que, a més no publiquen comptes. Per comunitats, Madrid és la que més en té, amb 9.181 empreses, el 19,5% del total. La segueixen Catalunya amb 8.511 societats, el 18% del total. A continuació se situen Andalusia, amb un 11%; i el País Valencià, amb un 10%. Entre aquestes quatre comunitats arriben al 58% del total.
Durant la crisi del coronavirus, la proporció d’empreses zombis va explotar perquè moltes empreses que ja mostraven seriosos problemes van tenir un col·lapse en els seus ingressos i guanys, la qual cosa els va generar dificultats per a complir amb els seus compromisos financers. Moltes d’elles van poder sobreviure gràcies a suport estatal, moratòries, canvis temporals en els procediments d’insolvència i a través de més endeutament, moltes vegades amb garanties estatals.
A mesura que la demanda es recupera, les zombis estan més preocupades en pagar el deute i garantir la seva supervivència immediata, que a invertir, innovar, o crear ocupació de qualitat. Per aquest motiu, la resposta de les zombis a la creixent demanda consisteix a expandir al límit l’ús de la capacitat instal·lada. Això inclou recórrer a baixos salaris, la qual cosa redunda en creixement de l’ocupació però de baixa qualitat, i també en l’increment de preus en comptes d’invertir en nova capacitat productiva, contribuint a pressions inflacionàries.
En el context actual, de pujada de tipus d’interès per intentar contenir la inflació, alguns experts adverteixen que els costos de finançament augmentaran, el que pot suposar l’estocada definitiva per a empreses amb problemes.
