Les altes temperatures, la sequera i la poca quantitat d’aigua aportada pel desgel han fet baixar producció hidroelèctrica d’Endesa a Catalunya en un 14,8% entre els mesos de gener i juliol d’aquest any en relació amb el mateix període del 2021 segons dades de la companyia Endesa, la principal operadora. El Pantà de Susqueda, però, supera aquesta mitjana catalana, ja que durant els set primers mesos d’aquest any s’han generat un 26% menys de megawatts l’hora respecte al mateix període de l’any passat. En concret, a l’embassament que pertany al riu Ter s’han generat 26.748,89 MWh des de principi d’any fins al 31 de juliol. Mentrestant, en aquests mateixos dies de l’any passat se’n van produir 49.923,37.
A tot Catalunya, fins a final de juliol d’aquest any, s’havien produït 1.583.152 MWh, mentre que el 2021 en van ser 1.858.164, amb aquesta caiguda de gairebé el 15%. Tanmateix, la davallada encara és més elevada si es compara amb la mitjana de l’última dècada, ja que baixa fins a un 34,8%. Lleida és la província catalana que concentra la majoria de les centrals. De fet, representen el 72% de la producció hidroelèctrica en l’àmbit català en els primers set mesos de 2022. En terres lleidatanes, però, tampoc se salven d’aquesta caiguda de generació de megawatts hora i cau un 17,9%. D’1.397.334 MWh generats l’any passat, a 1.146.960 aquest 2022. La davallada és major si es compara amb els nombres de l’última dècada a Lleida, d’un 35,5%, superior a la mitjana catalana.
De fet, en aquestes conques el desgel juga un paper clau. La neu que s’acumula a les muntanyes serveix de reserva per a l’estiu però si el desgel és menor o arriba a destemps per una pujada molt forta de les temperatures, la reserva es perd. D’aquesta manera, la calor i la manca de precipitacions també han jugat un paper clau en la caiguda de la producció d’energia hidràulica arreu de Catalunya.
El descens en les xifres, a més, revela que les conques hidràuliques estan molt «tensionades» per fer front a tots els usos d’aigua previstos, entre ells el de producció d’energia. Totes, menys el sistema del Garona, que és atlàntic i registra un comportament diferent.
Deixant de banda les centrals de les comarques de Ponent, pel que fa a la resta, les de Riba-roja i Flix són les que més energia han produït (359.921 MWh). I les que menys, les conques internes, que inclouen les preses de rius com el Llobregat, el Cardener, el Ter o la Muga. En concret, són les de La Baells, Sau, Susqueda, el Pasteral, Boadella, Les Illes, Molí, Montesquiu, Orfes i Tregurà, que entre totes sumen una producció de 76.271 MWh.
D’aquestes, els embassaments de Susqueda i Sau encapçalen la llista. La central de Susqueda cau un 26% en producció. Tot i així, en el Pantà Sau es va generar encara menys energia hidroelèctrica. En concret, la baixada va ser del 56%, ja que fins al 312 de juliol es van va produir 12.232,79 MWh, mentre que l’any 2021 en van ser 27.824,66 MWh.
Des d’Endesa remarquen que, tot i que la situació és «tensa i complexa», treballen de forma «coordinada» amb els diferents reguladors i administracions locals per «donar resposta a les necessitats puntuals relacionades amb la reserva d’aigua al territori»; «garantir» les activitats turístiques esportives que es fan als rius de l’Alt Pirineu, turbinant a les hores que es necessita més nivell d’aigua per fer les activitats i, alhora, «complir amb els criteris mediambientals de manteniment de cotes i cabals ecològics».
