El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, va assegurar ahir que no té «cap problema» amb la seva nacionalitat espanyola i va plantejar que seria possible compaginar-la amb la catalana en una Catalunya independent.

En una entrevista a la Cadena Ser, Romeva va afirmar que Junts pel Sí no pretén «trencar» sinó «canviar el marc» de relacions des d'una Catalunya amb un Estat independent i va reiterar que iniciaran aquest procés si obtenen majoria d'escons el 27-S, perquè aquestes «són les regles del joc» i no respectar el mandat de les urnes seria, va dir, un «frau electoral».

Preguntat per si una reforma de la Constitució podria resoldre el problema, el candidat de Junts pel Sí va afirmar que quan algú faci una oferta «podrem parlar», però es va negar a fer «especulacions de futuribles».

En tot cas, l'exeurodiputat va afirmar que no té «cap problema» amb la seva nacionalitat espanyola i va assenyalar que es podrien preservar totes dues, catalana i espanyola, en una Catalunya independent, que va reiterar que no sortiria de la UE.

Per la seva banda, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar que pretendre «trencar Espanya» i voler mantenir la nacionalitat espanyola és «més propi de sofà de psiquiatre que d'un debat públic».

Sobre el debat de la independència de Catalunya, el titular d'Interior va afirmar que els nacionalistes han fracturat la societat catalana i va assegurar que el president de la Generalitat, Artur Mas, haurà d'«informar algun dia del mal que ha causat».

També va recordar que veus molt autoritzades de les instàncies europees ja han recordat a Catalunya que, si una part de la UE se segrega de l'Estat del qual forma part, deixen de ser d'aplicació en aquest territori els tractats comunitaris. Per això el ministre considera que no s'entenen «des de la lògica» els plantejaments dels independentistes, que segons el seu parer s'han instal·lat en el «deliri».

Per la seva banda, el Govern espanyol va manifestar ahir que les aspiracions dels independentistes respecte a la nacionalitat que tindrien els ciutadans d'una Catalunya seprada d'Espanya suposarien un «frau a la llei».

En aquest sentit, el Govern recalca que pot afermar-se que, en cas de successió d'estats, en el dret internacional s'obre pas el principi de canvi de nacionalitat automàtica. Afegeix que la Constitució reconeix que cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat, però adverteix que sí que és possible la seva pèrdua en cas de renúncia voluntària i expressa i, a més, es tingui una altra nacionalitat.

Per la seva banda, la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, va recordar que la pertanyença a un país comporta drets i deures, i va lamentar que «ara, els més reivindicadors de la nacionalitat espanyola siguin els que precisament volen deixar de ser espanyols», tot i que sigui només pels drets i no per les obligacions.