L'Agència Tributària ha remès un informe al jutge del cas Gürtel Pablo Ruz en què manifesta les seves sospites que l'extresorer del PP Luis Bárcenas pugui tenir comptes als EUA, Nassau (Bahames) i Montevideo ( Uruguai), a més de les trobades a Suïssa, on va arribar a acumular 47 milions d'euros. En aquest informe, de 34 folis, l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) de l'Agència Tributària analitza la documentació remesa fa dues setmanes per les autoritats helvètiques sobre els successius comptes que va tenir l'extresorer a la entitat Lombard Odier -anomenades Novis, Sinequanon i Tesedul-, el màxim muntant va ser de 25 milions d'euros.
Per a la ONIF, "es confirma amb aquesta nova informació" que la declaració tributària especial que va fer Bárcenas per regularitzar gairebé 11 milions acollint-se a l'amnistia fiscal "és veraç" i "no té efectes de regularització tributària ni penal", tal com ja va assenyalar en un altre informe del 20 de febrer després de conèixer els seus comptes al Dresdner Bank.
Les conclusions
La principal conclusió de l'Agència Tributària en aquesta ocasió apunta a la possibilitat que Bárcenas sigui "titular d'altres actius dipositats en comptes a EUA, Nassau i Montevideo, a què ha transferit fons, així com a soci de les societats que apareixen com a destinatàries de les transferències".
Segons la documentació de Lombard Odier, després d'esclatar el cas Gürtel el 2009, Bárcenas va començar a fer transferències a altres bancs, com dues de 400.000 euros al Discount Bank de Montevideo, a l'UBS AG, a Stamford i Geneve, i al HSBC de Nova York. També va transferir fons per invertir en societats com La Moraleja, a l'Argentina, propietat del també extresorer del PP Ángel Sanchis, i a Flores Teka, al Brasil, entre d'altres. Sobre els comptes a Lombard Odier, obertes des del 18 de juny de 1999 fins 2013, Hisenda assegura que l'extresorer "és el titular únic i real dels saldos i actius. No hi ha altres socis o partícips".
A més, "el patrimoni i els rendiments per guanys posats ara de manifest tenen un import similar al dels deduïts dels comptes" al Dresdner Bank, de manera que "previsiblement les responsabilitats fiscals es duplicaran", adverteix Hisenda. A això cal afegir, que del que s'ha investigat es dedueix també que Bárcenas "afirma tenir participacions en una sèrie de societats que no han estat incloses en les seves respectives declaracions d'IRPF i Patrimoni". Els ingressos en aquests comptes, explica l'ONIF, van ser en efectiu i Bárcenas ho invertia després en accions d'empreses que cotitzen a la Borsa espanyola, en bons i en dipòsits en comptes fiduciaris. El primer compte, Novis, el va obrir el 18 de juny de 1999, amb fons procedents del BSI de Ginebra i en la documentació aportada per Suïssa figurava com amic íntim d'un altre client del banc, la identitat "es desconeix fins al moment". L'11 de juliol de 2005, l'extresorer va cancel·lar aquest compte i va obrir una altre a nom de la Fundació Sinequanon, "de cara a evitar la nova Directiva Europea de l'Estalvi" i va ser llavors quan, segons el banc, "el client va decidir obrir un compte a nom d'una persona jurídica que rebria tots els actius que actualment té al seu compte personal".
