Torres afirma que la Infanta va ser decisiva en els èxits de l'Institut Nóos

Vells arguments per a un nou judici: Diego Torres, l'exsoci d'Iñaki Urdangarin i per al qual la fiscalia demana gairebé ?? anys de presó, sosté que l'Institut Nóos va ser un planter d'investigació científica i de divulgació del patrocini i que la infanta Cristina, com a experta en

responsabilitat social corporativa, va tenir un paper decisiu en aquests èxits, tal com sosté un informe pericial de part aportat fa uns dies per a la seva discussió en la vista oral. Torres vol utilitzar aquest dictamen com a munició per acabar amb la tesi de la fiscalia anticorrupció i del sindicat Manos Limpias que Nóos va ser només fum.

Luis Atienza Alarcón, un inspector d'Hisenda en excedència

i advocat tributari, ha estat l'expert contractat per Torres per rebatre les imputacions contra ell de delicte fiscal i blanqueig de capitals, pel qual s'enfronta a cinc anys de presó i al pagament de ?, ? milions d'euros.

Les acusacions, amb base en els

detallats informes de l'Agència Tributària, sostenen que tot l'entramat de societats, instituts, fundacions i associacions de Nóos va ser una pura façana perquè els seus màxims responsables, Iñaki Urdangarin i Diego Torres, es lucressin desviant fons públics i defraudant a Hisenda.

Generar coneixement

Torres ho nega tot i defensa que Nóos va néixer i va funcionar amb una clara missió: «generar coneixement sobre les estratègies de patrocini esportiu, cultual i social i altres camps relacionats, principalment a través de la realització d'investigacions i projectes per a empreses».

L'informe pericial sosté que els membres de la junta directiva de Nóos eren «socis» de l'institut escollits pels seus vincles amb el món del patrocini i la responsabilitat social. D'Iñaki Urdangarin, president de l'entitat, es destaca que era «un professional de la gestió esportiva»; mentre que a la infanta Cristina, vocal de l'Institut, se la defineix com «una directiva en el camp de la responsabilitat social corporativa».

Carlos García Revenga, secretari de les infantes a la Casa Reial en aquesta època (???? a ????), va ser membre de la cúpula de Nóos i és descrit com «un professional de les relacions institucionals i membre de diverses fundacions». García Revenga va declarar com a imputat en el cas Nóos, però finalment va ser exculpat i no s'asseurà a la banqueta.

Els que sí que seran jutjats són Diego Torres, exnúmero dos de Nóos, i el seu cunyat Miguel Tejeiro, al qual la fiscalia no acusa i per a qui Manos Limpias reclama onze anys de presó. Torres aporta com a mèrit per a ser vocal de Nóos (vicepresident) el fet de ser professor d'Esade, mentre que el seu cunyat exercia la docència en l'Iese.

Segons el pèrit Luis Atienza, Nóos va dur a terme nombroses investigacions relacionades amb el patrocini d'activitats esportives, culturals i socials, que es van plasmar en diverses publicacions. L'expert també enumera ? projectes per a empreses realitzats per l'institut, «gràcies als quals s'han desenvolupat innovacions i eines útils per a la gestió del patrocini». Entre els seus clients destaquen la catedral de Santa Maria; el Grup valencià Roig, vinculat a clubs esportius; BBVA; Volskswagen; la SGAE; Abertis i Esade.

Torres també fa referència als llibres, articles, informes, revistes i pàgines web publicats per Nóos, diversos d'ells relacionats amb els fòrums sobre turisme i esport organitzats a València i Palma.