Un tribunal de Nacions Unides a la Haia va decidir augmentar la condemna a l'exlíder serbobosnià Radovan Karadzic des dels 40 anys de presó a cadena perpètua pel genocidi de Srebrenica i els crims de guerra i lesa humanitat comesos durant el conflicte armat de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). La decisió d'imposar cadena perpètua a Karadzic la va adoptar la Cambra d'Apel·lacions del Mecanisme Residual per a Tribunals Penals Internacionals, la cort de Nacions Unides que dirimeix els casos del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII), que va tancar les portes el 2017, i encara estan pendents d'un decisió definitiva.
El president de la Cambra d'Apel·lacions, Vagn Prüsse Joensen, va justificar la decisió d'augmentar la pena imposada a Karadzic, sentenciat inicialment a 40 anys de presó, en considerar que la condemna prèvia era massa lleu tenint en compte la gravetat dels delictes comesos sota la seva responsabilitat. «El tribunal va cometre un error de discerniment i va abusar de la seva discreció en imposar una sentència de 40 anys de presó», establia la nota oficial difosa pel Mecanisme Residual sobre la sentència ferma del cas Karadzic.
Karadzic, de 73 anys, va ser condemnat a 40 anys de presó el 24 de març de 2016 pel TPII, que el va declarar culpable de deu càrrecs de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, descartant únicament un càrrec de genocidi per la neteja ètnica dels bosnians musulmans (bosnians) i els bosniocroats a les municipalitats.
Els jutges del procés del TPII van dictaminar que els fiscals no van provar el delicte de genocidi contra bosniocroats i bosnians durant tota la guerra, cosa que hauria requerit que Karadzic hagués mostrat la seva intenció d'eliminar aquests dos grups de població, en lloc d'expulsar-los.
La defensa es va queixar llavors que les declaracions de l'exlíder serbobosnià van ser mal interpretades. En conseqüència, Karadzic va sol·licitar a la Cambra d'Apel·lacions que es revoqués la seva condemna i que s'ordenés un nou judici.
