Josep Borrell s'autoretrata

Els periodistes espanyols que seguien la histèria desfermada de Borrell davant la ferotge i per tant exemplar entrevista de Tim Sebastian per a Deutsche Welle, només temien que el titular d'Exteriors rematés la seva cadena de disbarats amb un categòric «a Espanya ningú s'atreviria a interrogar així un ministre». El candidat del PSOE a les europees i antic president de l'Europarlament no només va anteposar el seu honor personal a la dignitat que exercia. El canceller de Sánchez va dibuixar el seu autoretrat en directe. Dictatorial i desencaixat, amenaçant amb l'índex admonitori el seu interlocutor. Trobaria aviat acomodamenta partits puixants de la ultradreta moderada.

Per molt que el Govern s'obstini, els presos preventius catalans són difícils de vendre a l'exterior. Si s'admet com a exercici teòric que a Borrell li assistia tota la raó, convé analitzar els errors que el van reduir a un energumen. En primer lloc, el seu equip l'empitjora, perquè Tim Sebastian és un acreditat gos guardià de la democràcia, que comença l'entrevista mossegant i no deixa anar el mos. Ningú va avisar Borrell? En segon lloc, el ministre va transformar la lícita agressivitat periodística en un enfrontament personal, interpel·lant a qui no tenia res a perdre. En tercer lloc, Borrell no té el domini suficient de l'anglès per a aquest duel

I sobretot, mai t'aixequis d'una entrevista gravada, especialment si ets un veterà representant d'una institució superior a la teva persona. Javier Solana va ser sotmès al mateix retrat a l'àcid per part de Jeremy Paxman, el déu del gènere. El llavors secretari general de l'OTAN va aguantar estoic fins al final des de Brussel·les, i només llavors va decidir esbroncar els seus adjunts sobre la trampa patida, a més de jurar que mai més s'enfrontaria al periodista anglès. En tot cas, convé que Borrell rebutgi qualsevol proposta d'entrevista de Stephen Sackur, el gos guardià de la BBC.