El jutge asseu a la banqueta 26 persones pels delictes fiscals dels caps de la trama Gürtel

Quan una causa es divideix en peces apareix el risc de perdre el compte de quantes en queden. Sobretot si amb una d'elles fins i tot es va provocar la caiguda d'un Govern, com va passar amb la sentència de la primera època de la Gürtel (1999-2005). El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha obert judici oral en l'última peça d'aquest cas de corrupció i seurà a la banqueta 26 persones, entre elles, els líders de l'entramat empresarial corrupte, Francisco Correa i Pablo Crespo, als quals imposa el pagament de fiances de responsabilitat civil per 33,6 milions d'euros. La suma per a tots els acusats puja a més de 199 milions d'euros.

És la peça en la qual es jutjaran els seus delictes fiscals, juntament amb blanqueig i la falsedat que van cometre per ocultar els anteriors. En elevar aquesta part a la sala penal per a la celebració del judici només quedarà al jutjat la peça en la qual s'investiga la caixa B del PP, descoberta gràcies als anomenats «papers de Bárcenas», en els quals l'extresorer d'aquest partit va transcriure una comptabilitat paral·lela a l'oficial en què es registraven els diners en negre rebuts.

Altres implicats

La resolució acorda asseure a la banqueta Pablo Correa i Francisco Crespo, però també els seus assessors fiscals Luis de Miguel i Ramón Blanco Balín, així com empresaris i suposats testaferros que van participar en l'operativa que presumptament van utilitzar per eludir pagaments a la Hisenda Pública.

En el cas de Correa i Crespo, la fiança per la condemna que els pot acabar sent imposada s'eleva fins als 33,6 milions d'euros, quantitat a la qual cal sumar les possibles responsabilitats civils que han de satisfer els acusats per IRPF, IVA i Societats entre 2003 i 2007.

Per al jutge, les quantitats multimilionàries que va obtenir Correa les va ocultar a través d'una complexa estructura societària i financera per aconseguir defraudar Hisenda simulant la inexistència d'ingressos. Els esmentats fons mai van ser declarats per aquell a la Hisenda pública, i de fet no va presentar cap declaració tributària des d'almenys l'any 1999, ocultant tots els seus ingressos i rendes.

En el cas de Crespo, continua l'instructor, també hauria amagat una part dels seus recursos econòmics que procedirien tant de la seva intermediació en adjudicacions irregulars com d'inversions realitzades amb Correa i de serveis prestats a aquest. Aquesta ocultació s'hauria dut a terme a través d'estructures financeres i societàries a Espanya i a l'estranger; ocultant els seus ingressos cobrant-los en efectiu o com a ingressos de la seva societat Cresva i encobrint les seves despeses com a serveis rebuts per algunes de les mercantils que gestionava.

A tots dos els van ajudar els seus assessors fiscals, de manera que, segons el jutge, han de respondre com a coorperadors necessaris. «Eren assessors en matèria de planificació fiscal i experts en la creació de societats pantalla amb finalitat d'opacitat fiscal. Tots dos eren conscients dels entramats que van crear i van posar al servei de Correa i Crespo». Aquesta ocultació «només podia tenir per finalitat defraudar la Hisenda Pública», conclou el jutge.

Factures irregulars

Segons Europa Press, el magistrat instructor envia a judici també aquesta peça pels presumptes delictes de falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals. Sobre el primer, l'acta afirma que es van emetre factures per obtenir el cobrament, si bé el seu contingut «reflecteix unes intervencions que no han tingut lloc i uns serveis que no s'han prestat».

Pel que fa al blanqueig de capitals, detalla els mecanismes i procediments realitzats pels investigats per donar aparença de legitimitat o legalitat als béns o actius d'origen delictiu. Així, descriu una estratègia planificada regida pel principi de jerarquia i amb la missió clarament definida d'«enriquir el seu líder».