Quan una causa es divideix en peces apareix el risc de perdre el compte de quantes en queden. Sobretot si amb una d'elles fins i tot es va provocar la caiguda d'un Govern, com va passar amb la sentència de la primera època de la Gürtel (1999-2005). El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha obert judici oral en l'última peça d'aquest cas de corrupció i seurà a la banqueta 26 persones, entre elles, els líders de l'entramat empresarial corrupte, Francisco Correa i Pablo Crespo, als quals imposa el pagament de fiances de responsabilitat civil per 33,6 milions d'euros. La suma per a tots els acusats puja a més de 199 milions d'euros.

És la peça en la qual es jutjaran els seus delictes fiscals, juntament amb blanqueig i la falsedat que van cometre per ocultar els anteriors. En elevar aquesta part a la sala penal per a la celebració del judici només quedarà al jutjat la peça en la qual s'investiga la caixa B del PP, descoberta gràcies als anomenats «papers de Bárcenas», en els quals l'extresorer d'aquest partit va transcriure una comptabilitat paral·lela a l'oficial en què es registraven els diners en negre rebuts.

Altres implicats

La resolució acorda asseure a la banqueta Pablo Correa i Francisco Crespo, però també els seus assessors fiscals Luis de Miguel i Ramón Blanco Balín, així com empresaris i suposats testaferros que van participar en l'operativa que presumptament van utilitzar per eludir pagaments a la Hisenda Pública.

En el cas de Correa i Crespo, la fiança per la condemna que els pot acabar sent imposada s'eleva fins als 33,6 milions d'euros, quantitat a la qual cal sumar les possibles responsabilitats civils que han de satisfer els acusats per IRPF, IVA i Societats entre 2003 i 2007.

Per al jutge, les quantitats multimilionàries que va obtenir Correa les va ocultar a través d'una complexa estructura societària i financera per aconseguir defraudar Hisenda simulant la inexistència d'ingressos. Els esmentats fons mai van ser declarats per aquell a la Hisenda pública, i de fet no va presentar cap declaració tributària des d'almenys l'any 1999, ocultant tots els seus ingressos i rendes.

En el cas de Crespo, continua l'instructor, també hauria amagat una part dels seus recursos econòmics que procedirien tant de la seva intermediació en adjudicacions irregulars com d'inversions realitzades amb Correa i de serveis prestats a aquest. Aquesta ocultació s'hauria dut a terme a través d'estructures financeres i societàries a Espanya i a l'estranger; ocultant els seus ingressos cobrant-los en efectiu o com a ingressos de la seva societat Cresva i encobrint les seves despeses com a serveis rebuts per algunes de les mercantils que gestionava.

A tots dos els van ajudar els seus assessors fiscals, de manera que, segons el jutge, han de respondre com a coorperadors necessaris. «Eren assessors en matèria de planificació fiscal i experts en la creació de societats pantalla amb finalitat d'opacitat fiscal. Tots dos eren conscients dels entramats que van crear i van posar al servei de Correa i Crespo». Aquesta ocultació «només podia tenir per finalitat defraudar la Hisenda Pública», conclou el jutge.

Factures irregulars

Segons Europa Press, el magistrat instructor envia a judici també aquesta peça pels presumptes delictes de falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals. Sobre el primer, l'acta afirma que es van emetre factures per obtenir el cobrament, si bé el seu contingut «reflecteix unes intervencions que no han tingut lloc i uns serveis que no s'han prestat».

Pel que fa al blanqueig de capitals, detalla els mecanismes i procediments realitzats pels investigats per donar aparença de legitimitat o legalitat als béns o actius d'origen delictiu. Així, descriu una estratègia planificada regida pel principi de jerarquia i amb la missió clarament definida d'«enriquir el seu líder».