El monòlit de l'Ebre: mig segle d'oprobi a les víctimes del dictador

Inaugurat el 1966 pel mateix Franco en homenatge als nacionals caiguts a la Batalla de l'Ebre, el monòlit de Tortosa ha sobreviscut a més de quatre dècades de democràcia entre successius intents de desmantellar-lo o reformar-lo, que fins i tot van donar peu a una consulta ciutadana el 2016.

Als deu anys de la mort del dictador es van alçar les primeres veus que reclamaven enderrocar el monòlit, el major vestigi del franquisme a Catalunya, però el monument ha resistit dempeus a mocions i debats parlamentaris, relleus polítics en el Govern, la Generalitat i l'ajuntament i a lleis de memòria històrica.

El Govern va anunciar ahir la seva intenció de començar a desmuntar-lo a partir d'aquest estiu, un cop baixi el cabal del riu.

La consellera de Justícia, Esther Capella, va apuntar que «la permanència» del monument franquista 54 anys després d'haver-se inaugurat, demostra la «debilitat de la democràcia espanyola i que les petjades del franquisme encara són molt presents» a l'Estat. «El totalitarisme guanya quan es normalitza i quan la ciutadania s'identifica amb els seus discursos i els seus símbols. Cal recordar per què el van construir», va defensar la consellera.

Per la seva banda, el vicepresident Aragonès va explicar que el monument franquista de Tortosa «insulta les persones que van perdre la vida a la Batalla de l'Ebre i que simbolitza aquell silenci eixordador que els vençuts i les seves famílies van haver d'aguantar massa temps». «El monument volia que les víctimes acotessin el cap i en una democràcia això és absolutament intolerable», va afegir. Aragonès va dir que si el monument «es manté en peu» és per «la política de desmemòria del Govern espanyol» que manté als guanyadors de la guerra i oblida les víctimes enterrades en fosses, i va recordar que «l'amnèsia és la llavor dels totalitarismes futurs».

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va demanar a la ciutadania que respecti la decisió del Govern per retirar el monument, i va recordar que moltes generacions de tortosins l'han tractat «amb indiferència» i integrant-lo al paisatge la ciutat. Roigé va reclamar que el pedestal del monument s'usi per construir una reivindicada passarel·la sobre el riu.