L’auditoria a la Casa Reial es limita a realitzar una fiscalització molt superficial

L’arribada al tron ​​de Felip VI va provocar que la Casa Reial se sotmetés per primera vegada a una auditoria externa dels seus comptes. Fins a aquell moment el control de la gestió econòmica havia recaigut únicament en l’interventor, una figura interna present a la Zarzuela només des del 2007 i seleccionada per al càrrec. Però la promesa del nou Rei d’una conducta «íntegra, honesta i transparent» es va traduir en l’aposta per una fiscalització més gran.

El 2014 la Casa del Rei va subscriure un conveni de col·laboració amb la Intervenció General de l’Estat perquè audités els seus comptes anualment. La Zarzuela va deixar clar aleshores que ho feia «voluntàriament» perquè l’article 65 de la Constitució consagra la independència econòmica del Monarca.

Però la decisió es va embolicar entre altres decisions -un codi de conducta per al personal de la Casa, una normativa de regals- amb l’objectiu d’acabar amb anys d’opacitat. El primer informe va veure la llum el maig del 2016, relatiu a l’exercici del 2015, el primer complet de Felip VI. L’últim disponible és el del 2020. El que passa és que aquesta fiscalització és molt superficial, destinada a comprovar que les normes comptables s’han aplicat correctament.