El govern espanyol es defensa dels retrets per la mascareta a l’exterior: «És només temporal»

Una allau de retrets de científics i ciutadans han caigut sobre el Govern des que Pedro Sánchez va anunciar el dimecres que, més enllà del que poguessin aprovar les autonomies, confiava que la resposta a la sisena onada del coronavirus es trobava en la vacunació i l’ús de màscara a l’exterior. Amb Espanya batent rècords diaris de positius a causa de la irrupció de la variant ómicron, els experts critiquen la mesura, que implica l’obligació de portar mascareta encara que hi hagi distància interpersonal, i la descriuen de poc eficaç i només «cosmètica», en ser molt rars els contagis a l’aire lliure. Al mateix temps, consideren que la reacció de l’Executiu es queda molt curta, en no entrar en restriccions sobre l’oci nocturn, l’hostaleria i els esdeveniments multitudinaris, com li reclamaven diverses comunitats (sobretot, Catalunya) i han aprovat altres països de l’entorn europeu.

Després d’aquesta onada de crítiques, ahir el Govern es va defensar: «Es tracta d’una mesura de caràcter temporal, durant el temps imprescindible fins que millori la situació epidemiològica», va assenyalar la titular de Sanitat, Carolina Darias, subratllant que la «majoria» de les comunitats «va donar suport» a la iniciativa. Només Madrid es va desmarcar. La seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, que el dia anterior havia carregat contra els sanitaris, va defensar no fer res i confiar en l’«autocura» individual.

Incòmode davant els atacs rebuts, el Govern va tractar de treure el focus de les màscares i situar-lo en l’acceleració de la vacunació, que implicarà que el 80% dels majors d’entre 60 i 69 anys la rebin abans que acabi 2021; el 80% d’entre 50 i 59 anys, per al 24 de gener; el 80% d’entre 40 i 49, en la primera setmana de març; el 70% dels nens d’entre 5 i 11 anys, amb la primera dosi per al 7 de febrer i amb la segona per al 19 d’abril. La portaveu, Isabel Rodríguez, va deixar clar que recolzen totes les mesures que aprovin les autonomies, ja sigui cap (cas de Madrid) o un ampli catàleg, en el cas de Catalunya, que va rebre l’aval judicial, pel tancament de l’oci nocturn, limitar els aforaments en bars i restaurants, reduir a 10 el nombre de comensals en les reunions familiars i recuperar el toc de queda d’1 a 6 de la matinada.

Enfront de les nombroses comunitats que reclamen un fons covid extraordinari, com el de 2020, Rodríguez es va remetre als 7.000 milions d’euros ja pressupostats, quantitat que, no obstant això, el Govern està «obert a revisar en els pròxims mesos».

Recomanacions, no restriccions

Darias va evitar posicionar-se sobre els molt diferents enfocaments dels territoris, malgrat que l’actitud del Govern està ara mateix més prop de la d’Ayuso, i va assenyalar que la majoria de les autonomies es centren ara «per les recomanacions», no per les restriccions. Així i tot, diversos territoris, a més de Catalunya, com Euskadi, Galícia i Múrcia, van defensar iniciatives més contundents.

«No estem en la mateixa situació que el Nadal passat, a causa de l’alta cobertura de vacunes. Si bé és molt important no abaixar la guàrdia», va dir la ministra de Sanitat. La tornada de les màscares a l’aire lliure, va continuar, es deu no sols a l’escalada de contagis, sinó també a les «aglomeracions» pròpies d’aquestes dates i al fet que s’ha detectat una «menor utilització» de la mascareta, segons l’última enquesta de Cosmo-Spain, feta per l’Institut de Salut Carles III.

No obstant això, la mascareta ja era obligatòria en aquesta mena de situacions, si no es podia guardar la distància d’1,5 metres. Ara caldrà portar-la encara que es vagi caminant només pel carrer, sense absolutament ningú al voltant, a risc de rebre una sanció de fins a 100 euros. Però no a l’interior de bars i restaurants, malgrat que el contagi és en aquests espais molt més probables. Allà es podrà continuar consumint sense restriccions, tret que les comunitats aprovin les seves pròpies mesures, com ha fet Catalunya.