sou un exemple

Amb motiu del Dia Internacional de l’Educació volia aprofitar per adreçar-me a vosaltres, als més de vuit milions de nens, nenes i joves que es formen a les aules dels centres educatius. El primer, gràcies per la vostra paciència. Sabem que no han estat mesos fàcils a classe. Cada dia fem tot el possible perquè seguiu aprenent juntament amb els vostres companys i companyes. Sabem com n’és d’important comptar amb un lloc segur on desenvolupar el vostre talent. Les persones adultes solem recordar els anys de l’escola com una etapa molt especial. Jo mateixa, per exemple, vaig decidir ser mestra perquè vaig tenir la sort de créixer en una escola de poble on em sentia en família.

Sabeu que portem molts mesos lluitant contra la COVID19, un enemic invisible que ens ha esgarrapat a tots i que hem après a fer front. I, per això, us volia donar les gràcies, per plantar-li cara usant la massacrilla, extremant les mesures d’higiene. En definitiva, per cuidar-vos i cuidar els que us volen. Gràcies per fer servir la màscara i per extremar la higiene. Us ho hem demanat més del que ens agradaria, però ho fem per protegir-vos i també per cuidar les persones que us envolten. Quan sigui possible, deixareu d’usar-la. També sé que aquest temps us hem insistit en com rentar-vos bé les mans. De vegades, els gestos més senzills són els que ens ajuden a viure millor.

Gràcies per vacunar-vos. Les vacunes és el que ens està ajudant a parar els peus al coronavirus. I us agraeixo que col·laboreu en aquest assumpte que tant ens preocupa. Milers de científics i científiques treballen sense parar perquè ens puguem tornar a ajuntar sense por del contagi.

Gràcies per seguir les classes també des de casa. Quan no podeu anar a l’aula, heu hagut de recórrer a una tauleta o un portàtil i alguns, fins i tot, del telèfon mòbil. Sé que per a les vostres famílies no ha resultat gens fàcil, sobretot per als que no disposeu de bona connexió a internet o potser ni tan sols hi tingueu accés. Us prometo que treballarem dur perquè cap de vosaltres ni de vosaltres es quedi fora.

Gràcies per compartir espais. Ja sigui a l’escola oa casa, segur que us ha tocat adaptar-vos a una nova situació, de vegades incòmoda, ho sé. Els vostres pares i mares també han hagut de fer un gran esforç. Compartir taula, compartir ordinador, compartir habitació…

Gràcies per respectar els límits. Us hem demanat col·laboració per romandre a la vostra bombolla i no barrejar-vos amb altres grups. Espero que no triguem gaire a recuperar la llibertat de moviment al pati ia tots els espais comuns. Mentrestant, si us plau, seguiu escoltant els vostres professors.

Gràcies també per tractar les noies com a iguals. Això és una cosa molt important per eliminar la violència masclista que cada any mata moltes dones i fins i tot nens i nenes. Estem impulsant moltes activitats i projectes perquè les noies i els nois creixeu amb les mateixes oportunitats i en igualtat.

Gràcies per ésser amables. Com sabeu, l’assetjament escolar hi és. I, encara que cada vegada ho detectem abans i podem prevenir-ho, us demano si us plau que estigueu atents, atentes per frenar-ho a temps. No podem permetre la violència a les escoles, ni que s’estengui a les xarxes socials. Aprenguem a conviure amb persones diferents, per cultura, per religió, per nivell econòmic, per trets físics, per gènere, per orientació sexual, per capacitat intel·lectual, o pel que sigui. Res no justifica la violència. Fem de les escoles un exemple de convivència per al món.

Gràcies per cuidar el planeta. A les escoles s’ensenyen moltes coses importants, entre elles, també a cuidar el planeta on vivim. El que apreneu a classe el portareu a casa. Us animo que fem aquesta revolució petiteta en el dia a dia: reciclar, utilitzar de forma adequada els materials, deixar nets els parcs, no desaprofitar aliments… Us suggereixo, a més, un truc: demaneu a les vostres famílies que us portin a la natura, apropeu-vos als arbres, pugeu muntanyes, creueu rius, busqueu aventures a l’aire lliure.

I gràcies per somiar un món millor. Els vostres somnis mouen el món. Teniu la capacitat de contagiar-nos les vostres ganes de lluitar, de millorar i de solucionar problemes. Quan visito una escola, un institut o un centre de formació professional, m’emociono en veure els dibuixos que pengen de les parets, les veus tan joves, els crits de joia, l’energia positiva que transmeteu. Aprenc molt en escoltar-vos: la vostra imaginació no té límits; les vostres ganes de canviar el món, tampoc. Continueu somiant perquè els somnis sovint es fan realitat.

Cada matí, quan arribo al ministeri, penso en la responsabilitat que m’ha encomanat el president del Govern com a ministra d’Educació i Formació Professional: contribuir que aquests milers d’hores que passeu s a classe us resultin profitoses per formar-vos com a persones respectuoses, lliures, sensibles, afectuoses, amb coneixements suficients per adaptar-vos a un món que canvia a tota velocitat. Gràcies pel vostre esforç diari, sou un exempleper a nosaltres.