Una abstenció del PSOE perquè pugui governar a Castella i Lleó Alfonso Fernández Mañueco és inviable. «Impossible», com destaquen a la Moncloa. Està completament fora del radar des del principi. L’argumentació avançada dilluns, en plena ressaca del 13-F, per Ferraz va ser perfeccionada pel president del Govern i secretari general dels socialistes a la sessió de control al Senat d’ahir. Pedro Sánchez va posar preu a aquest hipotètic auxili del seu partit: que el PP desfaci primer tots els acords que té amb Vox a Madrid, Andalusia o Múrcia. Una condició que sap que és inassumible per al PP però que li serveix per furgar en la ferida, per tensionar els conservadors, dividits sobre la conveniència de fer un salt definitiu, governar amb la ultradreta, pas que fins ara no s’havien atrevit a fer.

«Si vostè vol demanar l’abstenció al PSOE de Castella i Lleó», va deixar anar Sánchez al portaveu del PP a la cambra alta, Javier Maroto, «expliqui als ciutadans per què la vol». «Demani-la i expliqui el perquè! Si explica que la ultradreta és un perill per a la democràcia, potser ens podem entendre. Si explica que cal posar un cordó sanitari als que estan posant en qüestió els drets i les llibertats de les dones i del col·lectiu LGTBI, potser ens podem entendre. Però faci una cosa prèvia, senyoria: amb tots aquells i aquelles que estan pactant amb la ultradreta a Madrid i fora de Madrid, digui’ls que trenquin també els acords amb la ultradreta». No passarà perquè, per exemple, Isabel Díaz Ayuso se sent còmoda amb el suport de Vox a Madrid i de fet va demanar a Mañueco que «no escolti el sanchisme» i accepti la seva ajuda.

Sánchez va ser, doncs, meridianament clar. Com assenyalaven al seu entorn, va buscar tancar el debat d’arrel en la resposta al PP al Senat. Punxar el globus de l’abstenció i situar la pressió en Pablo Casado. També per fer callar les comptades veus que al PSOE han suggerit aquesta via. Dilluns ho va fer l’alcalde de Valladolid, Óscar Puente, i ahir s’hi va sumar el primer edil de Lleó, José Antonio Díez, que es va preguntar «si és millor permetre l’entrada de l’extrema dreta al Govern, i a més en el pla en què està o apostar per un Govern en minoria que ha d’estar abocat a molts acords, especialment amb els socialistes».

Però la direcció federal desautoritza aquesta sortida, igual que la cúpula autonòmica, liderada pel candidat a la Junta el 13-F, Luis Tudanca. El debat intern al PSOE, almenys per ara, no existeix. Però aquestes escletxes van ser aprofitades per Maroto en la seva pregunta al ple. «Els alcaldes, que sí que tenen contacte amb els ciutadans, estan dient-li que tingui en compte que fins i tot per als socialistes de Castella i Lleó un Govern en solitari del PP és una bona opció», va assegurar el portaveu, aconsellant al president que «estudiï» l’alternativa de l’abstenció, perquè «fa la impressió que qui té més ganes de veure Vox governant a Castella i Lleó no és Abascal».

El PP intenta assenyalar Sánchez -Maroto li va dir que qui havia perdut les eleccions havia estat ell, «ni tan sols» Tudanca–, però el president, el seu partit i el Govern empenyen a la direcció contrària. Qui ha sortit «perdent» ha estat Castella i Lleó, va respondre el líder socialista, i va guanyar «la ultradreta», gràcies a l’avançament dels comicis que van decidir Casado i Mañueco. Ni ell ni el PSOE, va dir, són culpables «ni responsables» de l’avançament electoral ni dels acords amb Vox a Múrcia, Madrid o Andalusia. Pactes que s’haurien de desfer per començar a parlar sobre una abstenció a Castella i Lleó.

Casado planta cara a Vox

Per la seva part, Casado va avisar Abascal que vagi oblidant-se de voler substituir el PP al bloc de la dreta. Amb el fons i les formes, el líder del PP va allunyar l’opció d’incloure el partit d’ultradreta en el Govern de Castella i Lleó. El dirigent dels populars va assegurar que dóna suport a la proposta de Mañueco d’intentar formar un executiu en solitari i, si algun grup parlamentari, com el del partit d’ultradreta, vol avalar-lo en la seva investidura i en les lleis que proposi, haurà de respectar els «principis» i les «condicions» del PP. Mañueco va parlar minuts abans per explicar que el seu pla A és intentar conformar un Govern monocolor.