L’esquerra francesa va estar a punt diumenge d’aconseguir la revenja del 21 d’abril del 2002. Fa 20 anys, l’ultradretà Jean-Marie Le Pen es va classificar de manera inesperada per a la segona volta de les presidencials, davant del socialista Lionel Jospin. Va suposar un trauma per a la gauche i un punt d’inflexió a l’auge de la ultradreta a França. Dues dècades després, l’esquerra va estar a punt de protagonitzar una sorpresa semblant a través del vot de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista).
El líder de la França Insubmisa (socis de Podem a França) es va quedar a uns escassos 400.000 vots de superar Marine Le Pen. Mélenchon, de 70 anys, va obtenir el 21,95% dels vots, segons els resultats anunciats ahir. Sense dubte, és una remuntada espectacular per a un dirigent a qui els sondejos pronosticaven entre el 10% i el 12% dels sufragis a principis de març. Beneficiat per un potent efecte de vot útil, però també pel seu talent com a orador i el treball al voltant del programa del Futur en Comú, aquest veterà dirigent ecosocialista es va quedar a les portes de la segona volta en la seva tercera -i probablement última- campanya.
«Sí, es tracta d’una decepció però, al mateix temps, com podem obviar la feina feta?», va assegurar Mélenchon en el seu discurs de diumenge a la nit, després de l’anunci de les estimacions dels resultats. «Una nova pàgina del combat s’obre. La lluita continua», va afegir en una intervenció en què va ser l’únic dels candidats que no va llegir el seu discurs. «Els més joves em diran que no ho hem aconseguit. És cert, però no ens hem quedat gaire lluny. Feu-ho millor!», va concloure amb un to de comiat aquest exministre en el Govern de Jospin entre el 2000 i el 2002.
El candidat dels joves
El resultat de l’insubmís representa el millor obtingut per un candidat a l’esquerra dels socialistes en la història de la Cinquena República. Cal remuntar-se al 21,27% dels vots que va obtenir el comunista Jacques Duclos el 1969 per trobar-se amb un suport semblant. Després del declivi en els últims anys de Syriza a Grècia, Unides Podem a Espanya o Die Linke a Alemanya -va estar a punt de quedar-se fora del Bundestag al setembre-, suposa un èxit electoral (molt amarg) en un moment en què el cicle dels indignats semblava acabat.
Una de les claus de la pujada va ser el suport rebut per part dels joves, sent el més votat entre els votants de 18 i 34 anys. Nombrosos «influencers» havien demanat el vot per a l’insubmís, que va acabar la campanya fent un llarg programa a través de la seva plataforma de Twitch. A més, va aconseguir un suport multitudinari en les banlieues. Va obtenir prop del 50% dels sufragis a Seine-Saint-Denis, un dels departaments més pobres de França, situat just al nord de París. L’esquerra es pot consolar amb haver augmentat el total dels seus suports respecte el 2017, passant del 28% al 32%.
