La fondària de la crisi política provocada pel cas Pegasus no té fi per al Govern. A una pressió en augment de l’independentisme i un Unides Podem, soci de coalició, que ja sense embuts exigeix el cap de la ministra de Defensa, Margarita Robles, s’hi ha unit la derivada, capital, de l’espionatge a la mateixa ministra i al president Pedro Sánchez. I s’hi ha unit, també, i això és el nou, un embolic intern, dins del mateix executiu. Foc amic. La Moncloa i Defensa es creuen retrets, es miren mútuament i responsabilitzen l’altre de la seguretat dels mòbils dels membres del Gabinet i dels alts càrrecs. Tot això en un context de màxima tensió, en les hores prèvies a la compareixença de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, davant de la comissió de secrets oficials del Congrés, que pot ser determinant per al seu futur, perquè la cap dels espies podria ser la primera víctima política de l’escàndol.
Ahir, no només Esteban es trobava al vèrtex de la polèmica. També la Secretaria General de la Presidència del Govern, que fins al juliol del 2021 va dirigir Félix Bolaños, ascendit llavors a ministre de la Presidència. Perquè aquest departament, de la Secretaria General, és l’encarregat de «prestar el servei de Gabinet de Comunicacions dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat». És a dir, el que proporciona els mòbils als membres del Govern.
El quid de la qüestió
Però la seva comesa és vetllar també per la seguretat dels dispositius? Aquí hi ha el quid de la qüestió, cosa que ha provocat l’embolic dins de l’executiu. A la Moncloa responen que no, que ells s’ocupen d’«actualitzacions, manteniment, reparacions o canvis», però que els protocols de seguretat són competència del Centre Criptològic Nacional (CCN), organisme dependent del CNI, i aquest s’adscriu orgànicament a Defensa. Aquesta va ser l’explicació que, de fet, va donar a primera hora del matí la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, en una entrevista a Onda Cero. Les comunicacions, va dir, sí que depenen de la Secretaria General de la Presidència, però la ciberseguretat és responsabilitat del CCN.
Poc més tard, Robles va anar al Congrés, a la Comissió de Defensa, i a l’entrada, quan els periodistes li van preguntar sobre qui era el responsable del forat de seguretat que havia permès l’espionatge a ella mateixa i a Sánchez, va donar a entendre que calia mirar a la Moncloa, no al seu departament ni al CNI: «L’avantatge d’una democràcia és que tot és a la llei, tot està a les normes i, per tant, només cal fer un minut de temps i buscar les coses». Ja cara a cara davant dels grups, la ministra va defensar els serveis d’intel·ligència i la seva directora per aguantar «estoicament» imputacions (les llançades pels independentistes i per Unides Podem) «que no es corresponen amb la realitat».
Tant des de Defensa com des de fonts properes al CNI s’insisteix que és la Secretaria General de la Presidència la responsable de subministrar els terminals mòbils, i la que instal·la de fet l’aplicació de comunicacions segures COMSec, desenvolupada per Indra i visada pel CNI. «I a partir d’aquí cada ministeri vetlla pels telèfons del seu ministeri, i ja si en una escombrada es percep una cosa estranya, s’acudeix al CCN», expliquen, «però el CCN d’ofici no monitoritza els mòbils de tots els alts càrrecs, perquè no faria res més». És el que va passar amb Robles, continuen: el seu equip en Defensa fa «escombrades periòdiques» al seu terminal, i va ser fa uns dies quan van detectar que havia patit la intrusió del programa espia Pegasus el juny del 2021. Per què ho va saber un any més tard? «La tecnologia va canviant i els dolents van al davant. El que no es detecta avui potser sí que és possible d’aquí a un mes», relaten. Així que «és de sentit comú» que els gabinets de cada ministre s’encarreguin de revisar els dispositius, i, per tant, «és groller» culpar el CNI.
No és fútil aquesta qüestió perquè la continuïtat de la cap dels espies penja d’un fil. I si a la Moncloa assenyalen que la seva comesa és la «ciberseguretat» i el «contraespionatge», vetllar perquè no sigui interceptat el mòbil del president, en Defensa subratllen que és injust llançar aquesta acusació.
