El 9 de maig, però del 2016, Pablo Iglesias i Alberto Garzón van segellar la primera aliança de Podem i IU. Tots dos líders brindaven amb cervesa per la creació de l’espai d’Unides Podem. Aquest 9 de maig, sis anys després, la vicepresidenta segona i líder dels morats, Yolanda Díaz, va anunciar que després de les eleccions andaluses recorrerà Espanya per ampliar aquest espai i, al final del viatge, decidir si es presenta com a candidata a les eleccions generals. Començarà aquest camí amb les advertències que deixa la difícil negociació de l’esquerra andalusa.
A última hora de divendres, Podem, IU, Més País i altres formacions van signar un pacte per concórrer en coalició als comicis del 19 de juliol a Andalusia. Lluny de ser un motiu a celebrar, gairebé s’ha entès més com una mostra dels reptes als quals haurà de fer front Díaz si finalment fa aquest pas endavant. La conformació d’un equip, el repartiment de les llistes o, fins i tot, del finançament són alguns desafiaments. La vicepresidenta va deixar clar ahir que el procés d’escolta no va de partits, sinó de la ciutadania. Fonts del seu entorn recalquen que es tracta d’escoltar els col·lectius, de tenir en compte les seves propostes i opinions. No volen que ho enterboleixin les formacions polítiques amb les seves lluites pel poder. Però la veritat és que Andalusia ha evidenciat que és just en aquest punt on sorgeixen les topades.
Tensions darrera hora
Des del febrer, Podem, IU i Més País portaven buscant una entesa. I no va arribar fins al darrer minut. El problema era l’elecció del candidat -va acabar imposant-se Inma Nieto (IU)-, el repartiment dels llocs a les llistes electorals i la divisió dels recursos econòmics. Finalment, es va produir l’acord, encara que es va presentar fora de temps i la Junta Electoral d’Andalusia va rebutjar ahir l’esmena de l’error, i per això estan buscant altres alternatives. «Moltes vegades m’han sentit dir que probablement aquestes coses són les que allunyen la ciutadania dels partits polítics», va asseverar Díaz.
La vicepresidenta, encara que va negar que aquestes negociacions tinguessin relació amb el seu procés, va estar present durant les converses que van acabar amb un acord. Tot i això, de cara a una candidatura unitària a nivell nacional, tot seria diferent. Els uns i els altres haurien de compartir escenari i mítings. Cal veure si la figura de Díaz té prou pes per aconseguir-ho.
