La proposta formal de destitució de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, i el nomenament de la seva successora, Esperanza Casteleiro, procedia de la ministra de Defensa, però ahir la portava en mà al Consell de Ministres, perquè s’integrés en l’ordre del dia, el mateix president. En la reunió del Gabinet es va informar de la destitució d’Esteban, la primera dona al capdavant dels serveis secrets en els 20 anys de vida del centre, però no es va anticipar el nom de la seva successora, secretària d’Estat de Defensa i persona de la màxima confiança de Margarita Robles, de qui havia estat abans directora de Gabinet. El nom es va anunciar després davant dels mitjans, encara que «sempre va estar clar» que seria ella, segons assenyalen fonts governamentals. Calia aixecar, i amb urgència, un tallafocs davant del cas Pegasus, que estava devorant l’executiu, ficant-lo en una ratera, i calia buscar una sortida aviat.
Va ser el desenllaç d’un pols sostingut dins del Govern i un intent de resoldre la crisi amb ERC, soci fonamental del bipartit i a qui Pedro Sánchez no vol perdre. Una batalla en què Robles cedeix el cap d’una Esteban a qui havia defensat amb vehemència, però que a canvi aconsegueix col·locar una estreta col·laboradora en un lloc d’altíssima sensibilitat. I aquest resultat és ja en ell mateix un missatge a l’independentisme: l’executiu pren nota i assumeix responsabilitats per l’espionatge, però no toca la peça assenyalada per ERC i Unides Podem, Robles, fins al punt que ella ha escollit la substituta.
Des que el 2 de maig, en una roda de premsa no programada i insòlita, el Govern central es va despullar a ell mateix i va confessar que, a través d’una anàlisi pericial realitzada pel Centre Criptològic Nacional (CCN), havia detectat que fa un any Pegasus es va infiltrar als mòbils del president i Robles, la directora del CNI estava sentenciada.
Tensió dins de l’executiu
L’executiu va vendre l’exercici de «transparència» com una prova fefaent que no tenia «res a amagar», però la maniobra no va desactivar la pressió de la Generalitat -més aviat el contrari- i va desfermar la tensió dins del mateix Gabinet. Entre Defensa i el Ministeri de la Presidència de Félix Bolaños. Robles defensava Esteban i la tasca del CNI i del seu organisme adscrit, el CCN, mentre apuntava la Moncloa, perquè ella és la responsable dels terminals dels ministres. I en la Moncloa sostenien que la ciberseguretat era responsabilitat de la intel·ligència. El cert és que Esteban ja estava a la rampa de sortida, però faltava decidir el moment. Sánchez tenia pressa.
Després de temperar el pati intern, tot quedava pendent de l’informe final del CCN, que es va presentar ahir i que va confirmar que el dispositiu de Fernando Grande-Marlaska havia patit dues intrusions el juny del 2021 i que també va patir un atac fallit el del titular d’Agricultura, Luis Planas. Però aquestes noves dades, que per cert apuntaven a la possible autoria marroquina, no van ser usades per Robles per justificar la caiguda d’Esteban. En cap moment. La ministra va defensar que calia donar un «impuls» al CNI per a una «nova etapa», «reforçar-lo» per fer front a les noves ciberamenaces. Fins i tot va titllar la destitució de «substitució», un canvi «d’una funcionària per una altra» amb perfils similars.
