Menys fills i cada cop més mares primerenques per sobre dels 40 anys. L’última radiografia publicada ahir per l’Agència Europea d’Estadística (Eurostat) posa de manifest una tendència generalitzada a tota l’Europa comunitària -el retard progressiu en la maternitat-, però particularment evident (i preocupant) a Espanya: el segon país de la Unió Europea amb la taxa de fertilitat més baixa, només darrere de Malta; el segon amb l’edat mitjana de mares primerenques més elevat, darrere d’Itàlia; i l’estat membre amb un percentatge més alt de mares que van tenir el seu primer fill per sobre dels 40 anys, que van suposar el 10,2% de tots els naixements registrats durant el 2020.
L’anàlisi estadística confirma que el nombre de fills continua caient en picat i ha passat dels 4,4 milions de nens nascuts el 2008 als 4,1 milions el 2020. Després de dues dècades de pujades i baixades, la taxa es va situar el 2020 en una mitjana d’1,5 fills davant de l’1,53 registrat un any abans. Una lleugera caiguda que Eurostat atribueix als efectes de la pandèmia de covid-19. La dada amaga, a més, realitats una mica diferents.
En primer lloc en nombre de fills se situa França (1,83), per davant de Romania (1,8), Txèquia (1,71), Dinamarca (1,68) i Suècia (1,67). A la cua d’Europa, Malta (1,13), Espanya (1,19) i Itàlia (1,24). Aquests dos darrers països són a més els dos estats europeus amb les mares primerenques més grans, 31,4 i 31,2 anys respectivament, per davant de Luxemburg (31), Irlanda (30,9) i Grècia (30,7). Les dones que opten per ser mares més joves procedeixen de Bulgària (26,4 anys), Romania (27,1), Eslovàquia (27,2), Letònia (27,3) i Polònia (27,9).
Taxa duplicada
Aquesta tendència d’endarrerir la maternitat també fa que cada vegada hi hagi més mares primerenques per sobre del llindar dels 40 anys. La taxa s’ha duplicat en els darrers 20 anys, passant del 2,4% al 5,5% el 2020, encara que són les espanyoles les que lideren novament la taula. El 10,2% de tots els naixements que van tenir lloc l’any 2020 a Espanya van correspondre a dones de més de 40. Per darrere es van situar Irlanda i Itàlia (8,8% respectivament), Grècia (8,4%) i Portugal (8%) davant del 3,4% de Romania i Eslovàquia.
El canvi demogràfic no només es tradueix en el fet que hi ha cada cop menys fills. Eurostat també constata l’existència d’una població europea cada cop més envellida. Per exemple, el 21% el 2021 tenien més de 65 anys, davant del 16% del 2001 i el 6% en tenien més de 80 davant del 3% de dues dècades abans.
Els països amb més persones més grans de 65 anys en la seva piràmide poblacional van ser Itàlia (24%), Finlàndia i Grècia (23%) així com Portugal, Alemanya i Bulgària (22%).
