Uns 39 milions de colombians estan cridats aquest diumenge a escollir el nou president i és molt possible que tornin a anar a les urnes el 19 de juny per saber qui els governarà a partir de la primera setmana d’agost. Només un miracle polític o un vot amagat que els enquestadors no aconseguissin detectar li evitaria la segona volta a Gustavo Petro, el candidat de l’esquerra, amb una intenció de vot del 40%. «Per guanyar només has de convèncer una persona i t’asseguro que ho podrem celebrar», ha demanat abans de la veda electoral el líder de la coalició Pacte Històric, que comparteix la seva fórmula amb la carismàtica Francia Helena Márquez Mina, una advocada feminista que ha destacat en les lluites ambientals.
El sentit comú dels analistes és lluny de ser infal·lible en un país sotmès a tants sotracs, des de l’assassinat simple a la permanència d’una guerrilla sesentista, l’ELN, passant pel narcotràfic, amb força suficient per desafiar l’Estat. Però fins que els fets no ho demostrin, la majoria dels observadors no espera escoltar cants de victòria aquest diumenge a la nit.
Aquesta certesa implica una sèrie d’inquietuds: si el camí dels comicis no va estar exempt de tensions, fake news (a Márquez Mina li van inventar una filla amagada) i fins i tot sospites de falta de transparència per no existir una auditoria externa de l’escrutini, un probable ballotage o segona voltal’únic que farà és augmentar els contratemps.
Rivals a la segona volta
El grau de nerviosisme estarà en part determinat pel nom del rival de Petro. Si bé les enquestes en principi li assignen aquest lloc en la definició al candidat de la dreta Federico Fico Gutiérrez (21% de les adhesions), l’augment de les preferències per Rodolfo Hernández, una mena de Donald Trump colombià, obre un signe d’interrogant sobre el desenllaç.
En l’actualitat, gairebé el 70% dels ciutadans rebutja la figura del president
